|
|
Esta exposició que agraïm a l’esforç, entusiasme i saber fer del Servei d’Informació bibliogràfica i documental de la Biblioteca d’Humanitats de la UV, té un objectiu central: mostrar als estudiants i a la societat la conveniència d’estudiar conjuntament i comparativament cada llengua filla del llatí i de la vella cultura de Roma, de manera que les metodologies, els avanços i resultats de l’estudi de cadascuna d’elles guie i il·lumine l’estudi semblant d’una altra llengua, de cada tret lingüístic i de cada característica literària provinent de la mare llatina.
Naix fent seues les paraules del rector Esteban Morcillo en el 26CILFR de València de 2010: “Només des de l’íntima i contínua convivència i simbiosi entre l’estudi de les llengües filles de la mare llatina es poden obtindre fruits duradors i perennes, ja que l’estudi d’un fenomen lingüístic particular al si de la Romània, vist en l’espill i perfil de les altres llengües, és la manera millor de treballar científicament aquesta disciplina”.
Com deia Maite Echenique en el mateix Congrés: “El caràcter integrador ha permitido a la Romanística convertirse en un paradigma científico en cuyo marco es dado aplicar a los hechos más particulares la argumentación proveniente de principios teóricos generales, que adquieren con ello el necesario relieve social junto a la imprescindible dimensión històrica, pues el pasado se torna presencia real sin renunciar a su historicidad”. I sé que la Romanística és el marc i el mètode millor per a provar les teories lingüístiques, per a valorar l’evolució lingüística que ens mostra la documentació escrita (literària, científica i administrativa) i oral (arreplegada de viva veu, especialment amb els Atles lingüístics), per a aprendre noves llengües des de la pròpia.
A pesar que el paradigma romànic tot el món el considera el més apte per a d’estudi, perquè partim d’una llengua coneguda el llatí i arribem als racons més amagats on viuen els seus fills, nets i fillols, guiats per 2000 anys de cultura, no té cap presència en la docència i poca en la investigació, arrossegats pels abundosos materials, coneixements i tècniques que es necessiten per a l’estudi profund de qualsevol llengua concreta i particular, o de qualsevol elements o estructura que la formen.
Contra esta situació, naix l’exposició, que acceptant la realitat actual de les nostres universitats que abandonen la visió romànica, que reconeixent la dificultat d’aprendre, estudiar i aprofundir en diverses llengües alhora, que veent la gran quantitat de bibliografia per a cada aspecte, almenys en les llengües majoritàries, que es genera cada any, entretingut en el continu naixement de noves escoles o paradigmes lingüístiques que ens arriben des d’EEUU basades en l’anglés, reivindiquem la perspectiva interlingüística, romànica, i proposem imitar decididament la manera de treballar del món de les ciències mèdiques per a poder avançar com cal. Necessitem treball en equip, amb diversos centres connectats per a provar les hipòtesis, necessitem un PubMed, o motor de recerca d’una base de dades com la MEDLINE, on estiga tot junt -i gràcies que ara tenim plataformes com Dialnet i d’altres.
Amb esta idea l’hem organitzada, hem fet uns apartats i n’hem destacat uns aspectes, com els següents:
-Presentació, mapa de la Romània europea i potenciació de l’Himne al filòleg, amb text del poeta Lluís Alpera i música de Josep Mª Bru, interpretat pel grup A cau d’orella (2010).
-Un video sobre la trajectòria de la Romanística, que agraïm al professor Vicent Moreno.
-Ressenyes de revistes: És tanta la quantitat de materials convergents i similars que es publiquen en la Romànica -i fora- que és inabastable sense uns criteris i unes guies. L’única solució per a alleugerir la càrrega és poder triar què s ‘ha de llegir i això només es pot fer acudint a bones revistes on es facen recensions crítiques de les millors publicacions que ens guien en la selecció dels llibres a llegir per a formar-nos i plantejar-nos noves hipòtesis explicatives.
-Associacions: L’estudiant ha de saber que cal estar dins d’associacions de la nostra matèria específica i generals com la SLiR, o les particulars com l’AILLC, AIEO; AHLE, Sd’O, les quals tenen un web, fan congressos, presenten novetats bibliogràfiques i ens acompanyen en la nostra vida acadèmica.
-Selecció de textos: encara que triar és sempre difícil, ajudats per romanistes com Martin Glessgen, Fernando Sánchez Miret i José Enrique Gargallo, hem seleccionat uns textos bàsics per a poder fer-nos una idea de la bondat i conveniència d’estudiar en una perspectiva convergent i romànica
-Selecció de llibres bàsics per a un romanista, que estiguen a l’abast dels estudiants, siga en la biblioteca de la UV -amb més de 3000 llibres de romanística-, siga a l’abast en la xarxa, des de manuals universitaris fins a llibres o enciclopèdies de consulta, com diccionaris etimològics.
-Llista de revistes de consulta imprescindible pe a qualsevol investigador.
-Respostes d’excel·lents romanistes de diverses zones, llengües i temàtiques a un qüestionari bàsic sobre la disciplina de Filologia Romànica, contestat oralment o per escrit en la llengua pròpia de cada estudiós.
Encara que sabem que és un xicotet tast del que és la informació romànica a l’abast, esperem que ens òbriga els ulls a tots i puguem a poc a poc conformar la nostra tasca docent i investigadora en esta perspectiva, vella i antiga, però sempre viva i renovada amb les principals i més recents aportacions, sedassades per una visió metodològica adequada i ben eficient.
Si aconseguim que amb este tast cada estudiant de la nostra universitat i de totes les altres valore la unitat dins de la varietat i diversitat romànica, camine i s’interesse per les altres llengües del seu entorn i no es quede només amb una visió particular de la seua, n’estarem bens satisfets.
Emili Casanova
