|
|
1.- Digues a quina temàtica dediques més atenció.
Treballe en sintaxi del català des d’una perspectiva gramatical i discursiva (gramàtica del text i anàlisi del discurs), sovint amb una perspectiva aplicada (ensenyament, traducció) i contrastiva (amb anglès i amb altres llengües romàniques. Especialment, he fet recerca sobre oració composta i marcadors del discurs en el marc de l’estudi de la cohesió textual.
2.- Tens present en els teus estudis el concepte de romanitat ’conjunt de les terres i les persones que en el passat formaven part de l’Imperi Romà i en especial les que pertanyen a països on es parlen llengües derivades del llatí’ i romanística ‘ciència que estudia les llengües romàniques i les seues literatures; filologia romànica comparatísticament’?
En diferents treballs adopte una perspectiva comparada que té compte similaritats i diferències entre llengües romàniques. Per exemple, recentment, hem publicat un article en col·laboració que compara els connectors contrastius en català, castellà, italià i romanès (Cuenca, Maria Josep, Sorina Postolea, and Jacqueline Visconti. 2019. Contrastive markers in contrast. Discours: Revue de linguistique psycholinguistique et informatique 25: 3–31).
3.- Quina metodologia uses per a estudiar qualsevol fenomen lingüístic, literari i cultural?
La metodologia que utilitze preferentment és la lingüística de corpus. Els corpus permeten contrastar les hipòtesis i permeten descobrir fets i resultats que poden ser inesperats o fins i tot contraris a la nostra intuïció.
4.- Ara que l’estudi de les llengües particulars ha guanyat terreny a l`estudi conjunt de totes, com valores l’existència d’una matèria amb una visió comuna en els plans d’estudis de Filologia?
Crec que seria fonamental. En l’estudi de qualsevol llengua romànica, la perspectiva general ajuda a entendre fenòmens i a integrar la perspectiva sincrònica i diacronia, cosa que enriqueix l’estudi i la comprensió.
5.- Quin consell donaries als jóvens filòlegs de qualsevol llengua romànica per a la seua formació? Quin llibre, autor o article bàsic recomanaria per a la seua formació?
Jo aconsellaria als joves filòlegs que estudiaren diverses llengües, romàniques i no romàniques, i que llegiren molt en les diferents llengües amb què treballen. No crec que puga aconsellar cap llibre, autor o article bàsic d’un àmbit tan ampli.
6.- Quin futur veu per a la Filologia Romànica? Com es podrien interrelacionar la tasca dels departaments de Filologies concretes (Espanyol, Francés, Italià, Català-Valencià, Gallego-Portugués, Occità, Romanés) de les universitats per a aprofitar les fortaleses de la Romanística històrica i actual?
Hi veig un futur incert, perquè l’ensenyament i la recerca són cada vegada més atomitzats. Seria molt útil incloure una assignatura de filologia romànica en els graus de filologia i també de traducció, que establira bases comunes i desenvolupaments comuns i divergents. De fet, vaig impartir aquesta assignatura com a professora visitant a la Università degli Studi di Venezia el 2015 i va resultar una tasca molt interessant, per a mi i per als alumnes.
7.- Deuria potenciar-se la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques o potenciar-ne una o més d’una?
S’haurien de fer diverses coses: potenciar la intercomprensió, fent veure bases comunes i correspondències sistemàtiques, promoure el coneixement passiu de diverses llengües romàniques, per exemple a través de lectures, i el coneixement actiu d’almenys dues (o tres en el cas de comunitats bilingües).
