|
|
En: Tendències actuals de la filologia romànica : 26é Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques ; [edició a cura de Cesáreo Calvo... (et al.)]. València: Generalitat valenciana, Conselleria d’Educació, 2010. Enllaç a les actes en Trobes.
La Société de Linguistique romane va ser fundada per Adolphe Terracher i Oscar Bloch a París (França) en 1924, al costat d'un centenar de romanistes d'uns vint països diferents.1 En els seus estatuts s'especifica que és una societat que té per objectiu reunir les persones i institucions que s'interessen pels estudis de lingüística i filologia romàniques i desitgen contribuir al seu desenvolupament, així com publicar la Revue de Linguistique Romane i organitzar els congressos internacionals de Lingüística i Filologia Romàniques.
L'objectiu de la Société de Linguistique Romane és reunir persones físiques i jurídiques interessades en l'estudi de la lingüística i la filologia romànica i que desitgen contribuir al seu desenvolupament.
en el seu loc, dins de l'entrada Société de Linguistique Roamane.
L'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, és una organització que té la finalitat de reunir a tots quants s'interessen per la llengua i la literatura catalanes, així com fomentar les diverses manifestacions de la cultura d'expressió catalana. Es va crear oficialment a Cambridge en 1973, encara que l'origen va ser la celebració a Estrasburg d'un col·loqui sobre lingüística catalana en 1968; col·loqui que va ser organitzat per Georges Straka, amb Antoni Badia i Margarit, en el "Centre de Philologie Romane" de la Universitat d'Estrasburg. A causa de la conjuntura política, no va ser legalitzada a Espanya, sinó que té la seu teòrica a Amsterdam i va ser reconeguda de bon grat per la reina dels Països Baixos.
L'Associació Internacional d'Estudis Occitans, té com a objectiu promoure i coordinar la investigació científica en el camp dels estudis occitans. La seua vocació és doncs la de reunir, fora de qualsevol doctrina o tendència, a tots aquells que es dediquen a aquesta investigació a tot el món, ja siguen medievalistes o modernistes, lingüistes o literats, historiadors, antropòlegs, musicòlegs, etc. problemes de la llengua i la literatura d'oc en si mateixos o en la seua relació amb el seu entorn cultural i social. L'Associació és un lloc de trobada i diàleg entre disciplines pertanyents a totes les ciències humanes i socials.
La Asociación de Historia de la Lengua Española, es va constituir durant l'I Congrés Internacional d'Història de la Llengua Espanyola, celebrat en la seu cacereña de la Universitat d'Extremadura del 30 de març al 4 d'abril de 1987. Els seus impulsors van ser els organitzadors del Congrés, els professors Manuel Ariza i Antonio Viudas. El primer d'ells, Manuel Ariza Viguera, va ser elegit secretari, mentre que la presidència va recaure per aclamació en Rafael Lapesa.
La Associação Portuguesa de Linguística, és una associació científica que té com a objectiu promoure el desenvolupament dels estudis lingüístics, crear espais de debat acadèmic per als seus membres, preparar opinions i formular suggeriments sobre qüestions d'investigació lingüística i ensenyament de la lingüística,
Els objectius de la Asociación de Lingüística y Filología de América Latina (ALFAL) són, segons ho estableix l'art. 1 dels seus Estatuts, els següents: "fomentar el progrés tant de la lingüística teòrica i aplicada com de la filologia a Amèrica Llatina -especialment la lingüística general, la lingüística indígena i la lingüística i filologia hispànica i portuguesa- així com la teoria i crítica literària".
La Società Italiana di Filologia Romanza (SIFR), va ser fundada a Roma el 16 de març de 1990, per delegació d'una assemblea preparatòria de nombrosos professors i investigadors del grup disciplinari de Filologia Romànica , celebrada a Roma el 13 de gener de 1990.
L’objecte de la Societat és, principalment, el foment de l’inventari, l’estudi i la protecció del noms propis (onomàstica), dels de persona (antroponímia) i dels de lloc (toponímia); la coordinació de les activitats dels investigadors; la publicació publicacions periòdiques i de monografies especialitzades; l’assessorament tècnic a persones i col·lectius; l’organització de col·loquis i conferències sobre els temes indicats i l’inventari de bibliografia i documentació.
La Société française d’Onomastique (SFO), és una associació independent de qualsevol estructura administrativa o institucional, va ser creada en 1960 pels hereus del pensament d'Albert Dauzat, Pierre Fouché, Raymond Schmittlein, de la Sorbona, Marcel Baudot, Inspector General d'Arxius de França i Director dels Arxius Nacionals on va fundar el Centre d'onomastique.
El seu objectiu és promocionar i impulsar els estudis de lingüística en general i de lingüística romànica i rumana en particular.
