|
|
1.- Digues a quina temàtica dediques més atenció.
Gli ambiti a cui maggiormente dedichiamo attenzione nelle nostre ricerche e nella didattica sono la storia della lingua italiana e l’onomastica (antroponimia e toponomastica).
2.- Tens present en els teus estudis el concepte de romanitat ’conjunt de les terres i les persones que en el passat formaven part de l’Imperi Romà i en especial les que pertanyen a països on es parlen llengües derivades del llatí’ i romanística ‘ciència que estudia les llengües romàniques i les seues literatures; filologia romànica comparatísticament’?
Sì, è la prospettiva adottata per lo studio della storia della lingua italiana, fondamentale all’interno dei corsi di studi in Lingue e Letterature straniere.
3.- Quina metodologia uses per a estudiar qualsevol fenomen lingüístic, literari i cultural?
Un approccio diacronico e comparatistico.
4.- Ara que l’estudi de les llengües particulars ha guanyat terreny a l`estudi conjunt de totes, com valores l’existència d’una matèria amb una visió comuna en els plans d’estudis de Filologia?
La Filologia romanza mantiene un ruolo importante a livello culturale. Nel nostro Dipartimento è un insegnamento obbligatorio per chi studia altre lingue straniere di origine romanza.
5.- Quin consell donaries als jóvens filòlegs de qualsevol llengua romànica per a la seua formació? Quin llibre, autor o article bàsic recomanaria per a la seua formació?
Per la linguistica italiana si possono considerare fondamentali i tre volumi della Storia della lingua italiana Einaudi, a cura di Luca Serianni e Pietro Trifone (Torino, 1994), e il Manuale di linguistica italiana a cura di Sergio Lubello (Berlin / Boston, De Gruyter, 2016).
6.- Quin futur veu per a la Filologia Romànica? Com es podrien interrelacionar la tasca dels departaments de Filologies concretes (Espanyol, Francés, Italià, Català-Valencià, Gallego-Portugués, Occità, Romanés) de les universitats per a aprofitar les fortaleses de la Romanística històrica i actual?
Lo studio dell’antroponimia e della toponomastica sono particolarmente produttivi in ambito filologico perché offrono modelli e rappresentazioni del panorama linguistico romanzo e promuovono l’adozione di una prospettiva comparatistica. PatRom rappresenta uno strumento fondamentale anche per la rigorosa descrizione e classificazione del materiale linguistico. Analogamente appare promettente l’ambito lessicografico e l’esperienza dei vocabolari plurilingue.
7.- Deuria potenciar-se la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques o potenciar-ne una o més d’una?
L’intercomprensione merita di essere valorizzata per la sua apertura e per le potenzialità che presenta.
