|
|
1.- Digues a quina temàtica dediques més atenció.
La llengua catalana és el centre de les meues recerques, tant diacròniques com sincròniques (Dialectologia/Geolingüística; Història de la llengua; Filologia (edició i estudis de texts antics). Solc donar-hi un matís o pinzellada més o més profunda a l’aspecte romànic puntualment, parcialment o total en cada treball
2.- Tens present en els teus estudis el concepte de romanitat ’conjunt de les terres i les persones que en el passat formaven part de l’Imperi Romà i en especial les que pertanyen a països on es parlen llengües derivades del llatí’ i romanística ‘ciència que estudia les llengües romàniques i les seues literatures ; filologia romànica comparatísticament’?
La visió romànica és fonamental a l’hora d’acarar aspectes lingüístics catalans, sobretot en el camp del lèxic patrimonial.
3.- Quina metodologia uses per a estudiar qualsevol fenomen lingüístic, literari i cultural?
Diversos; des del més tradicional (històric i comparatiu) al més modern, com ara el sincrònic o descriptiu de la llengua o alguna de les seues varietats diatòpiques i diacròniques
4.- Ara que l’estudi de les llengües particulars ha guanyat terreny a l`estudi conjunt de totes, com valores l’existència d’una matèria amb una visió comuna en els plans d’estudis de Filologia?
La valoro fonamental, i penso que als estudis de les llengües romàniques en particulament seria imprescindible
5.- Quin consell donaries als jóvens filòlegs de qualsevol llengua romànica per a la seua formació? Quin llibre, autor o article bàsic recomanaria per a la seua formació?
Aquesta pregunta té una resposta massa extensa, per la qual cosa, em dedicaré a fer-ne un resum:
a) els manuals de lingüística romànica (Vidos, H. Lausberg, K. Baldinger, G. Colón, C. Tagliavini, I. Iordan, etc.),
b) autors: tots els esmentats més J. Jud, W. von Wartburg, G. Rohlfs i R. Menéndez Pidal, posem per cas, etc.
6.- Quin futur veu per a la Filologia Romànica? Com es podrien interrelacionar la tasca dels departaments de Filologies concretes (Espanyol, Francés, Italià, Català, Gallego-Portugués, Occità, Romanés) de les universitats per a aprofitar les fortaleses de la Romanística històrica i actual?
No sabria com anomenar el futur de la Filologia Romànica. Ara per ara, a Espanya, és molt negre, però sembla que no tant a les universitats europees més pròximes a les nostres
7.- Hauria de potenciar-se la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques o potenciar-ne una o més d’una?
Sense cap mena de dubte em penso que sí, que cal potenciar-la, sobretot les que són més afins: català/occità/aragonés, castellà/portugués/asturià, francés/occità, italià/sard, etc., si parem compte en les més pròximes a la catalana.
