|
|
1.- Digues a quina temàtica dediques més atenció.
Sas chircas meas mirant a s’istòria de sa limba sarda, a sos cuntattos cun sas àtteras limbas, a sa fonètica istòrica e a sa morfosintassi, a s’editzione de testos antigos e modernos, a sa sociolìnguìstica e a s’onomàstica (antropo-toponomastica).
2.- Tens present en els teus estudis el concepte de romanitat ’conjunt de les terres i les persones que en el passat formaven part de l’Imperi Romà i en especial les que pertanyen a països on es parlen llengües derivades del llatí’ i romanística ‘ciència que estudia les llengües romàniques i les seues literatures; filologia romànica comparatísticament’?
Eja, contivizo editziones de testos sardos antigos e modernos tenzende in contu sas relatas istòricas e sas interferèntzias cun sas limbas romanzas chi apeint cuntattos cun su sardu (tuscanu antigu, cadalanu, castillianu, cossu, italianu).
3.- Quina metodologia uses per a estudiar qualsevol fenomen lingüístic, literari i cultural?
Pro calesisiat fenòmenu linguìsticu, litteràriu e culturale movo dae su cunfrontu cun sos matessi fenòmenos mustrados in cussos campos dae sas limbas, litteraturas e culturas finas pro sebestare sas influèntzias inter issas.
4.- Ara que l’estudi de les llengües particulars ha guanyat terreny a l'estudi conjunt de totes,
com valores l’existència d’una matèria amb una visió comuna en els plans d’estudis de Filologia?
Creo chi pro sas limbas particulares non si potzat fàghere a mancu de sa connoschèntzia issoro gasi comente si costumat cun sas limbas de istadu sigundu cantu ammustrat s’istòria (istudiada bell’e pagu) de sos cuntattos chi bi sunt istados inter de cussas limbas; p.es. tuscanu antigu-sardu, cadalanu-sardu, cossu-sardu.
5.- Quin consell donaries als jóvens filòlegs de qualsevol llengua romànica per a la seua formació? Quin llibre, autor o article bàsic recomanaria per a la seua formació?
Unu romanista de calesisiat limba romanza si diat dèpere formare innantis subra a sa limba naturale e dae custa illargare sos istudios suos a sas particularidades chi tenet paris cun sas àtteras limbas romanzas. Comente testos dia raccumandare:
L. Renzi/A. Andreose, Manuale di linguistica e filologia romanza, Bologna, Il Mulino, 2006.
A. Varvaro, "Critica dei testi classica e romanza. Problemi comuni ed esperienze diverse", in Id., Identità linguistiche e letterarie nell'Europa romanza, Roma, Salerno, 2004;
R. Scott Gess/D. Arteaga, eds. Historical Romance Linguistics: Retrospective and Perspectives, Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, 2006.
V. Beltran, La Filologia romanza: crisi e futuro, Critica del testo, XV/3, Viella, 2012.
6.- Quin futur veu per a la Filologia Romànica? Com es podrien interrelacionar la tasca dels departaments de Filologies concretes (Espanyol, Francés, Italià, Català-Valencià, Gallego-Portugués, Occità, Romanés) de les universitats per a aprofitar les fortaleses de la Romanística històrica i actual?
Mancari custu tempus siat cumplicadu, diamus dèpere chircare de illargare su campu de sas chircas annanghende àreas e metòdicas pagu isperimentadas, leende profetu dae sas tecnologias noas e cullighende sos dipartimentos universitàrios de filologia romanza peri servìtzios de iscambiu de isperièntzias e, sende possìbile, cun dessignos interuniversitàrios chi ponzant in lughe e in cumone sas metodologias in s’istudiu de chentinarias de testos chi sunt galu inèditos.
7.- Deuria potenciar-se la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques o potenciar-ne una o més d’una?
De seguru sa intercumprensione inter sas limbas romanzas cheret potentziada ca issa matessi favoresset e potentziat sa cumpetèntzia finas tècnica de sas àtteras limbas, màssimu cussas particulares chi tenent prus pagas possibilidades de cumpàrrere in istudios e manuales. S’impreu finas de sas limbas “minores” in sa manualistica diat cuntribuire a fagher crèschere custas limbas in cuntestos inue finas a como no ant tentu ispàtziu nen sunt istadas calculadas.
