Skip to Main Content Imagen con enlace a nueva ventana
Biblioteca UV

La perspectiva romànica en els estudis filològics: Llengües romàniques: José Luis Ramírez Sádaba

1.- Digues a quina temàtica  dediques més atenció. 
Mis líneas principales son Epigrafía Latina y Onomástica (antroponímia y toponímia)

2.- Tens present en els teus estudis el concepte de romanitat ’conjunt de les terres i les persones  que en el passat formaven part de l’Imperi Romà i en especial les que pertanyen a països on es parlen llengües derivades del llatí’ i romanística ‘ciència que estudia les llengües romàniques i les seues literatures; filologia romànica comparatísticament’?
Muy presentes, porque parto de la onomástica grecolatina y su evolución y vigencia en la actualidad.

3.- Quina metodologia uses per a estudiar qualsevol fenomen lingüístic, literari i cultural? 
Parto de la etimología más antigua: preromana, greco-latina (tanto la clásica como la cristiana) y presto atención a la germánica. En los nombres de origen prerromano, griego y germánico analizo su adaptación a la morfologia latina.

4.- Ara que l’estudi de les llengües  particulars ha guanyat terreny a l`estudi conjunt de totes, com valores l’existència d’una matèria amb una visió comuna en els plans d’estudis de Filologia?
Tengo en cuenta las lenguas de la Península Ibérica, pero las que domino bien son el griego, el latín y el castellano. Es necesaria una visión de conjunto para entender bien la situación actual.

5.- Quin consell donaries als jóvens filòlegs de qualsevol llengua romànica per a la seua formació? Quin llibre, autor o article bàsic recomanaria per a la seua formació?.
En mis cursos de doctorado proporcionaba esta bibliografía básica (el curso se impartía en la Universidad de Cantabria):

TOPONIMIA.
Nomenclator de las ciudades, villas, lugares, aldeas y demás entidades de población,  Madrid, 1985.

Aunque, generalmente, será éste el más habitualmente manejado, por ser el más reciente, también será conveniente a veces el cotejo con los editados en años anteriores (publicados desde 1900).

MADOZ, P., Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España (16 Vols.), Madrid, 1845-1850.
SILVA LOPES, J.B. da, Diccionario postal e chorografico do Reino de Portugal (3 Vols.), Lisboa, 1891.

En el caso concreto de Cantabria, para la toponimia menor de un municipio o aldea, se puede consultar: Catastro de la Diputación Regional.

De entre las múltiples publicaciones sobre Toponimia, son modelo e instrumento de obligada consulta:
GARCÍA ARIAS, J. L., 1977 (1986, 2ª ed.). Pueblos asturianos: el porqué de sus nombres.
GONZÁLEZ BLANCO, A., (1987), Diccionario de Toponimia actual de La Rioja.
NIETO BALLESTER, E., (1997), Breve diccionario de Topónimos Españoles.
GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, A., (1998), Diccionario de la Toponimia mayor de Cantabria. Santander, 1999.
GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, A., (2006), Toponimia de Puente Viesgo. Puente Viesgo, 2006.
RAMÍREZ SÁDABA, J.L., Liébana: Toponimia e Historia, Santander, 1992.

Para la comparación con el espacio de lengua vasca, se podrán consultar:

PRÍNCIPE DE VIANA, Anejo 1. Índice de Autores y Materias. Años 1940-1985.
Cuadernos ee Etnología y Etnografía de Navarra, Anejo 1. Índice de Autores y Materias. Años 1969-1985.

Además, es necesario recordar la relación de topónimos debida a L. de ELEIZALDE, publicadas en la Revista Internacional de Estudios Vascos (XIII, XIV y XVIII-XXV).
Asimismo recordaremos los múltiples trabajos de L. MICHELENA, algunos publicados en las revistas citadas.

Y, para finalizar, dedicaremos un último apartado a estudios de carácter lingüístico, que, por más que parezcan ajenos, son necesarios (y en ocasiones imprescindibles) para comprender la etimología de algunos topónimos. En este sentido, convendrá manejar:

Enciclopedia Lingüística Hispánica. Madrid, 1960.
COROMINAS, J., Diccionario crítico-etimológico de la lengua castellana, 3 ed., Madrid, 1978.
CARCÍA LOMAS, G A., El lenguaje popular de la Cantabria montañesa, Santander, 1966.

ANTROPONIMIA
Enciclopedia Lingüística Hispánica, Madrid 1960 (Cf. Los diferentes capítulos dedicados a los sucesivos estratos antroponímicos (pp. 347-444); 
García Gallarín C., Los nombres de pila españoles, Madrid 1998; 
Ramírez Sádaba J.L., “Antroponimia: Estructura, Etimología e Historia”, en La Memoria Histórica de Cantabria, Santander 1996, 119-130; 
Ramírez Sádaba J.L., “The Names of Cantabria”, Onoma 34 (1998-99), 119-132.
AALR = Grupo Mérida (Navarro Caballero, M. & Ramírez Sádaba, J.L., coords.), Atlas Antroponímico de la Lusitania Romana, Fundación de Estudios Romanos – Ausonius Editions, Mérida-Bordeaux. 2003.
ADOPIA (http://adopia.huma-num.fr/es/atlas).
LOZANO VELILLA, A., Die griechische Personennamen auf der iberischen Halbinsel, Heidelberg, 1998.

KAJANTO I., The Latin Cognomina, Helsinki, 1965 (reimpr. 1982).
KAJANTO I., Onomastic Studies in early Christian Inscriptions of Rome and Carthage, Helsinki 1963.

PIEL, J.M. –KREMER, D. Hispanogotisches Namenbuch, Heildelberg, 1976.
SOLIN-SALOMIES = H. Solin & O. Salomies, Repertorium nominum gentilium et cognominum Latinorum, Hildesheim, Zürich, New York, 1994.

SOLIN H., Die griechischen Personennamen in Rom, Berlin-New York, 2003.

VALLEJO RUIZ, J. M., Antroponimia indígena de la Lusitania romana, Veleia, Series Minor 23, Vitoria-Gasteiz, 2005. 

6.- Quin futur veus per a la Filologia Romànica? Com es podrien interrelacionar la tasca dels departaments de Filologies concretes (Espanyol, Francés, Italià, Català-Valencià, Gallego-Portugués, Occità, Romanés) de les universitats per a aprofitar les fortaleses de la Romanística històrica i actual?
Convendría crear una red tipo PatRom, con reuniones periódicas, quizá anuales o bianuales.

7.- Deuria potenciar-se la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques o potenciar-ne una o més d’una? 
Para una buena intercomprensión, quizá fuera conveniente una lengua vehicular: para España el español; para Europa, quizá las cuatro lenguas más difundidas; español, portugués, francés e italiano.

Licencia de Creative Commons
Este obra cuyo autor es Servei de Biblioteques i Documentació. Universitat de València está bajo una licencia de Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.