|
|
1.- Digues a quina temàtica dediques més atenció.
Durant molts de cursos he fet classes de gramàtica històrica catalana i d’història social de la llengua catalana tant en els estudis de grau com de postgrau i he fet tota una sèrie de conferències sobre aquesta temàtica sobretot a les Illes Balears, però també en algunes localitats i centres universitaris de Catalunya i del País Valencià.
Quant a les fonts escrites, dins la línia del que preconitzava Joan Coromines, he duit a terme diversos talls sincrònics en la història de la llengua catalana a nivell insular en els segles XIV (Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV (1357-60), en el segle XVII (Vertaderes traces de l’art de picapedrer, 1653 de Josep Gelabert), en el segle XVIII (Un receptari de cuina mallorquí del segle XVIII, del P. Jaume Martí Oliver i diversos cursets, conferències i articles sobre la Història lingüística de les Illes Balears).
També, des de fa de vint anys, he duit a terme, amb l’ajuda d’alguns becaris, una Antologia de textos de les Illes Balears (ATIB) que tendrà en total onze volums i que va des de la conquista catalana a la Guerra Civil. Actualment n’han sortit nou volums. Fa pocs mesos ha aparegut el volum novè, el darrer, referent a Mallorca. Ara falten només el volum de Menorca i el de les Piiüses.
Quant a les fonts orals he duit a terme unes 700 hores d’entrevistes d’història de vida sobretot a localitats des Pla de Mallorca i a una cinquantena d’escriptors insulars. També vaig dur a terme un centenar d’enregistraments dels darrers balears residents a Cuba. La major part d’aquestes entrevistes es poden escoltar a l’Arxiu del So i de la imatge del Consell Insular de Mallorca.
Durant una vintena d’anys hem duit a terme l’aplec i estudi de 51000 topònims no urbans de les localitats de les Illes Balears (Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, NOTIB), treball consultable en línia al web de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona), institució de la qual faig part com a membre numerari de la SF des de 1985.
Actualment estic treballant en un manual sobre El català col·loquial a l’edat mitjana, a partir de la font dels llibres de cort de causes criminals de tot el territori de la llengua catalana.
2.- Tens present en els teus estudis el concepte de romanitat ’conjunt de les terres i les persones que en el passat formaven part de l’Imperi Romà i en especial les que pertanyen a països on es parlen llengües derivades del llatí’ i romanística ‘ciència que estudia les llengües romàniques i les seues literatures; filologia romànica comparatísticament’?
Contest amb un sí emfàtic. No conceb un filòleg que ho faci d’una altra manera, sense que això impliqui cap tipus de «relativisme patrioticolingüístic». La base fonamental és la llengua catalana però, sens dubte, és molt important remarcar aquells paral·lelismes que puguin enfortir la idea que feim part de la romanitat.
3.- Quina metodologia uses per a estudiar qualsevol fenomen lingüístic, literari i cultural?
Partesc sempre dels textos, escrits i /o «orals», transcrits, aquests darrers, a partir del trasllat de la llengua viva o del geni literari de l’escriptor. Això no significa que deixi de tenir en compte el context social i personal d’on surt el text. No és mester dir que procur fer veure també la utilitat de les noves tecnologies informàtiques en el treball filològic, sobretot en l’aplicació del programa de concordances i en la presentació ordenada de materials, com pot ser la taula de formes verbals o els elements pragmàtics que intervenen en la creació del text en qüestió.
4.- Ara que l’estudi de les llengües particulars ha guanyat terreny a l`estudi conjunt de totes, com valores l’existència d’una matèria amb una visió comuna en els plans d’estudis de Filologia?
És absolutament necessari que els plans d’estudis de filologia incloguin l’assignatura de Filologia Romànica.
5.- Quin consell donaries als jóvens filòlegs de qualsevol llengua romànica per a la seua formació? Quin llibre, autor o article bàsic recomanaria per a la seua formació?
Els professors han de maldar per aconseguir la idea bàsica que qualsevol llengua és una estructura lingüística que funciona sincrònicament i de manera més o menys estable, la qual cosa no significa que, al mateix temps, aquesta estructura lingüística no contengui elements que tenguin una tendència al canvi. Per exemple, sempre és bo recordar que la caiguda de l’Imperi Romà, per la via lingüística, es deu a l’evolució dels sons palatals, entre d’altres raons (!). Aquests canvis són deguts, en definitiva, a la naturalesa fònica de l’element en si, però també, per exemple, a la posició del so respecte a l’accent. Alerta a les males companyies!
De bibliografia aconsellaria els manuals clàssics (Badia, Moll, manual darrer de Joan Martí, et alii, Josep Moran, etc.) al costat dels grans manuals de lingüistica romànica. Coromines, encara que no té manual propi de gramàtica històrica, té el seu Dic. Etim. Cat. on fa, adesiara, reflexions molt interessants sobre gram. hist..
6.- Quin futur veus per a la Filologia Romànica? Com es podrien interrelacionar la tasca dels departaments de Filologies concretes (Espanyol, Francés, Italià, Català-Valencià, Gallego-Portugués, Occità, Romanés) de les universitats per a aprofitar les fortaleses de la Romanística històrica i actual?
Un bon filòleg romanista ha de conèixer molt bé el llatí. De la mateixa manera, un historiador medievalista hauria de conèixer també la llengua mare i el català medieval i hauria de tenir clars els criteris de transcripció a l’hora de transcriure un document antic.
7.- Deuria potenciar-se la intercomprensió entre les diverses llengües romàniques o potenciar-ne una o més d’una?
No és mester dir que un bon filòleg romanista del domini català ha de conèixer bé la llengua catalana, antiga i moderna, sense que això impliqui que sigui en règim d’exclusiva respecte a les altres llengües romàniques.
