La perspectiva romànica en els estudis filològics: Llengües romàniques: Inici

DE LA GRANDESA DEL FILÒLEG

T’atorgaren l’enginy  i la saviesa del príncep

Que governa el sentit i els significant de les paraules.

Com un Arquímedes, mesures els mots

Amb una mestria encisadora.

Oh, filòleg que llances els cavalls de l’Onomàstica

Per retrobar l’esperit de llengües enfonsades!

Amb seny, amb molt de seny, proclames

Les lleis en l’evolució dels mots,

Mig perduts per les voreres dels rius de la vida.

Saps, lingüista excels, com escorcollar l’alé

I el context lexical a través del llegat romanístic.

La lloba romana encara nodreix la mainada

Rebel dels seus cadells, i així,

Les tribus dialectals escampen la boira al llarg de la Romània.

Oh tu, filòleg, que amb esforçat criteri

Saps parar l’orella pal camp i la ciutat

I configurar així, de manera artesanal,

El bronze refulgent dels diccionaris.

Oh, savi torsimany de la llengüa!

Com t’has capficat en les deus de la cultura popular

-paraules i coses- que alletares dels mestres,

Com has aprofundit dins el mètode comparatista

Fins atényer una llampant intercomprensió

De les llengües entre els romanistes.

I ara, tu, filòleg, amb el petit geni de la informàtica

Et llances, electrònicament, envers el futur de la ciència.

Penses, oh tu savi filòleg, que sobreviurem als mots?

Tots els cadells de la lloba romana

Esdevenim ja una gran família en la nova Europa,

I volem mantenir, amb els versos del poeta, allò de:

“Ho desitge o no, Roma -amb els seus cadells-

Són la font i la vida.

I la vida i la paraula, oh savi filòleg.

Es troben encara al teu abast”.