|
|
Ara que es compleixen els 40 anys de la mort Manuel Sanchis Guarner i els 70 anys de la seua Gramàtica Valenciana és un bon moment per a rememorar la seua figura social i científica. Pel que va representar en el seu moment i pel que encara hui representa.
Sanchis Guarner encarnava el model de l’intel·lectual humanista, caracteritzat per tres notes: la voluntat de síntesi entre tradició i modernitat; el diàleg (buscava el consens i l’acostament de posicions enfrontades) i l’accessibilitat (orientava i assessorava col·legues, deixebles i estudiants amb franquesa i bonhomia). I tot això, s’ha de dir, pagant de vegades un preu ben alt. Ser un home que buscava la concòrdia, que intentava conciliar l’ètica de les conviccions i els principis amb la de la responsabilitat, li valgué retrets provinents de sectors diversos i, fins i tot, li suposà l’insult i trobar-se a sa casa un paquet amb explosius. Les cròniques parlen de la tristor de Manuel Sanchis Guarner en aquells anys, i és fàcil imaginar-lo dolgut davant una espiral tan destructiva.
El seu llegat no es queda en el passat: és ben actual. Sanchis Guarner és, realment, el mestre fundador de la Filologia Valenciana actual. Va fundar el Departament de Filologia Catalana, del qual va ser el primer director. A més, va formar directament o indirectament els filòlegs i filòlogues de la Universitat de València, on va ser també degà de la Facultat de Filologia. El seu exemple va fer de pont entre les generacions de preguerra i postguerra i entre les de les acaballes del franquisme i la transició primera, i la Universitat que ara tenim no seria imaginable sense la seua figura.
I tot això, adornat, a més, amb un mestratge ben divers. Era un investigador i divulgador d’espectre ampli, que dominava disciplines molt variades: la geografia humana i urbana, la història cultural, literària i de la llengua, l’etnolingüística i el folklore, la dialectologia, la gramàtica prescriptiva o la fonètica, en totes les quals aplicà criteris científics i renovà metodologies, tant en la recerca documental i l’observació empírica com en la discussió teoricoconceptual i en la capacitat de difusió del coneixement. Era un lingüista amb una formació molt sòlida en els mètodes del comparatisme neogramàtic, la dialectologia Wörter und Sachen o la filologia ecdòtica estricta, assimilats amb el contacte amb els mestres i col·legues de l’escola filològica espanyola, com R. Menéndez Pidal, Américo Castro, Tomàs Navarro Tomás, Amado Alonso o Rafael Lapesa.
Per tots aquest motius, difondre en l’any 2022 el coneixement de la seua figura ens serveix per a recordar el seu llegat i per a refermar el compromís que la Universitat té amb la recerca i amb les figures científiques i socials de primer nivell del país.
Jesús Jiménez
Director del Departament de Filologia Catalana
Per a recordar i donar a conèixer a les noves generacions la tasca incansable del mestre Sanchis, que va posar les bases de la recuperació de la llengua en l’educació, en els mitjans de comunicació i en l’administració. Perquè Manuel Sanchis Guarner ha estat el pare i fundador de la filologia valenciana, l’home de l’Atles Lingüístic de la Península Ibèrica i del Diccionari Català Valencià Balear, el primer estudiós valencià de la llengua respectat a tota Europa, l’introductor del valencià en els estudis universitaris reglats, el primer catedràtic universitari de valencià, el fundador del departament de Lingüística Valenciana –hui Filologia Catalana-, el primer membre valencià de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el màxim teòric del policentrisme convergent que han posat en pràctica els nostres escriptors i l’AVL, i que ha consagrat el nostre sistema educatiu.
Manuel Sanchis Guarner
És també el referent del procés d’estandardització i de normalització del valencià en la transició democràtica, el creador de l’Institut de Filologia Valenciana, l’impulsor de la formació dels primers professors de valencià des de l’Institut de Ciències de l’Educació, el signant més jove de les Normes de Castelló l’any 1932, el primer estudiós de la dialectologia i la cultura popular de manera científica, el darrer humanista valencià, l’home oportú.
La llengua dels valencians
Què significa el professor Sanchis Guarner per a les generacions actuals?
Sanchis Guarner és el símbol del procés de recuperació del valencià, de la voluntat d’estudiar-lo i de salvar-lo d’una mort segura, de vehicular-lo en la societat; de la dedicació total a una esperança, a una idea, des de la tolerància i respecte als que no pensaven com ell, buscant sempre el consens i la concòrdia, dialogant, sabedor que la llengua només podria avançar amb la integració de tots els valencians en un projecte comú, tractant amb afecte, paciència i comprensió als desinformats, als menfotistes i als “contraris”. Per això Joan Fuster deia que “Som una quantitat considerable dels valencians que devem a aquesta obra, la llengua dels valencians, la nostra decisió inicial”, i Vicent Pitarch: “som al davant d’una obra mestra i clau en la presa de consciència nacional al País Valencià contemporani”.
Embrió d'escoles, instituts, normatives ...
Quin és el propòsit concret de l'exposició?
Homenatjar el mestre als 40 anys de la seua mort; analitzar les orientacions lingüístiques i didàctiques de la seua obra; mostrar les experiències pràctiques dels seus ensenyaments, acostar don Manuel a la situació actual i posar-lo com a exemple per a les generacions actuals i futures. I destacar, especialment, la seua manera d’ensenyar el valencià amb consens, concòrdia, tolerància i voluntat d’integració, buscant sempre racionalment els punts d’unió, no volent mai imposar res sinó convencer.
Per tots estos fets i valors, el mestre Sanchis mereix ser recordat en el 110 aniversari del seu naixement i en l’any 40 de la seua mort.
Vicent A. Moreno
