|
|
|
|
|
| 1943-1959 |
Nascut en la plaça de l'Almoina de València, va quedar orfe de pare, el doctor Manuel Sanchis Sivera, a quatre anys, i de mare, Maria Guarner Aguiló, als dotze, quedant a càrrec del seu oncle Josep Sanchis Sivera, arqueòleg valencianista. |
| 1932-1936 | Es llicencià en dret (1932) i en filosofia i lletres (1933) a la Universitat de València. Becat per la Junta para Ampliación de Estudios, es forma com a filòleg i historiador al Centre d'Estudis Històrics de Madrid. La seua etapa de formació universitària s'acabà forçosament el 1936, en iniciar-se la Guerra Civil Espanyola. La seua afecció per la història del país tenia precedents notables, com Chabàs, Carreres, Rodrigo i Pertegàs, Serrano Morales, etc., i fou compartida per una bona part dels seus companys d'estudi a València (Mateu i Llopis, Gómez i Nadal, Igual i Úbeda, Genovès i Amorós, Beneyto, etc.). A Madrid, rebé l'influx beneficiós dels grans mestres de la història i de la filologia hispànica (Menéndez Pidal, Navarro Tomás, Américo Castro, Amado Alonso, Salinas, etc.). Amb aquest plantejament filològic historicista fou publicada la primera versió del seu llibre més difós: "La llengua dels valencians" (1933), suggerit per Adolf Pizcueta, i destinat a aclarir didàcticament als seus conciutadans la identitat filològica del valencià. |
| 1936-1939 | Durant la guerra civil, s'incorporà a l'exèrcit de la República i obtingué el grau de comandant d'artilleria, raó per la qual el règim del general Franco el condemnà a dotze anys de presó, si bé, gràcies a alguns contactes, només arribà a complir-ne quatre. |
| 1943-1959 |
Una segona etapa en la seua trajectòria intel·lectual, coincidint amb els anys de residència a Mallorca. Dedicà la major part del temps a ajudar Francesc de B. Moll en la redacció del "Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB)", a acabar d'enllestir la "Gramàtica valenciana" (1950) i a potenciar la reorganització de la vida literària de l'illa. Però també començà a ocupar-se de la història lingüística i literària del País Valencià, que esdevingueren els principals centres d'interès del seu quefer investigador. En aquesta època, se centrà bàsicament en la València medieval i els components prejaumins del valencià, en obres com "Introducción a la historia lingüística de Valencia" (1949), "València visigòtica. Assaig de síntesi" (1953), "Factores históricos de los dialectos catalanes" (1955) –treball inspirat en les recerques arqueològiques de Bosch i Gimpera i en les teories substratístiques–, i "Els parlars romànics de València i Mallorca anteriors a la Reconquista" (1961, actualització d'un treball del 1953), on es palesa la influència de l'escola lingüística espanyola. No debades fou Menéndez Pidal el prologuista del primer llibre esmentat. |
| 1959-1972 |
Amb el retorn a València, s'inicià una tercera etapa en la seua producció historiogràfica. A partir del 1959, l'orientació medievalitzant i filològica dels anys quaranta i cinquanta deixà pas a un interés preferent pels estudis d'història lingüística i literària del País Valencià, amb una creixent atenció a les èpoques moderna i contemporània. Pertanyen a aquesta època obres com "La llengua dels valencians. Assaig de divulgació novament redactat" (1960), reelaborat a instàncies de Joan Fuster, i la seua versió definitiva del 1967, "Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII" (1963); "Els pobles valencians parlen els uns dels altres" (1963-68), i "Renaixença al País Valencià. Estudi per generacions" (1968). Amb tot, l'interès per la història prejaumina del País Valencià es reflectí en la part titulada "Època musulmana" de la Història del País Valencià (1965). |
| 1972-1981 |
La quarta i última etapa de la producció historiogràfica de Sanchis i Guarner es caracteritzà per l'alternança entre la continuïtat de les línies de treball anteriors i el conreu de visions de conjunt. L'encetà, el 1972, la publicació de "La Ciutat de València. Síntesi d'història i de geografia urbana"; i hi posà punt final un ambiciós projecte d'història de la llengua catalana, "l'Aproximació a la història de la llengua catalana" (1980), de la qual només pogué redactar i publicar la part corresponent a les etapes de "Creixença i esplendor", és a dir, fins a l'època moderna. |
