|
|
Dels records dels seixanta o setanta als obradors d'Impremta Fermar de Ferrer Pastor, enllestint els teus encàrrecs i treballs. Dels viatges i estades a casa o a la Font d'en Carròs. Dels aplecs valencianistes, on no faltaves i els milers d'actes on participaves enaltint la condició de valencianes i valencians. Sols rememoraré la meua estada com a auxiliar administratiu interí i la relació sota la teua direcció a l'Institut de Ciències de l'Educació, on amb el teu mestratge, donares exemple fidel als milers de mestres de valencià que obtingueren la primera, titulació universitària que els habilitava en l'ensenyament de la Lingüística del valencià i la seua Didàctica, que fonamentats en una normativa de l'Orde Ministerial de 14 de juliol de 1971 (BOE DE 26 de juliol), fou l'inici dels milers i milers de titulacions que vingueren després.
Ni cal dir els certificats gratuits que s'emetien en argumentació científica i que signaves per a l'acreditació del canvi de nom al valencià per al registre dels jutjats valencians. En els quals es rebutjaven per suposats defectes de forma i s'havien de redactar en nous argumentatis per a vorejar les negatives dels picaplets funcionarials. Recorde com tants altres, el que per tres vegades, fins aconseguir-ho, el cas d'una xicona que volia dir-se Miracles i no hi havia forma humana d'aconseguir-ho, al capdavall aconseguires el miracle també.
També de la bomba que explotà als urinaris de la planta baixa en la torre sudoest on s'albergava la seu de l'ICE, al carrer la Nau, i que li tallà la cama al bedell que la hi va trobar. Per què allí?, no podia ser casualitat. Mentre als claustres del primer pis raonaves contingudament amb els qui des dels diferents departaments s'oposaven, a l'entrada de la Facultat d'Història t'interceptaven, per manifestar-te oposició al treball que rectament hi duies en favor de la dignificació acadèmica del valencià. Orquestades campanyes unes de premsa i altres de silents, però coneguts intolerants, que no s'amagaven i que impunement atiats per la més infame de les enveges i desficaciades mentalitats, no deixaven d'acosar-te.
Però tu, tranquil i recte seguint la tasca ara en l'Institut de Ciències de l'Educació amb el teu equip de treball: Josep Iborra, Xavier Paniagua, Jose Antonio Acosta, Jose Maria Orts, Cándido ... Ja en els inicis dels huitanta contemporitzaves des del nou departament de la Facultat de Filologia on seguies suportant amb fermesa l'acosament i violència dels qui allí et perseguien, en presència i suport d'alguns alumnes que en fervent fidelitat forem testimonis, com Lluís Polanco. Ho recorde i sóc testimoni.
Francesc Ferrer Escrivà
