|
|
En el marc de les declaracions i iniciatives com DORA, Leiden i CoARA, en el context de la Ley Orgánica 2/2023 del Sistema Universitario, la Ley 17/2022 de la Ciencia i l'Estrategia Nacional de Ciencia Abierta, s'està reformant l'avaluació de la investigació per centrar-se en el valor de les contribucions, l'impacte social i l'aportació a la disciplina.
En gener de 2023 es va crear el Fòrum nacional per a la reforma de l'avaluació amb la participació del Ministeri d'Universitats i la CRUE. Això va portar a l'adhesió de l'ANECA a DORA i CoARA a l'abril, i a l'aprovació del Capítol espanyol de CoARA al juliol.
Aquesta reforma s'ha reflectit en les convocatòries d'avaluació de l'activitat investigadora (BOE de 22 de desembre de 2023) i d'acreditació als Cossos Docents Universitaris segons el Real Decret 678/2023. L' ANECA es compromet a avançar cap a models d'avaluació qualitatius i multidimensionals, considerant indicadors com igualtat de gènere, lideratge, diversitat lingüística, internacionalització, impacte social, accés obert i innovació, sense oblidar els indicadors quantitatius responsables i contextualitzats.
Davant la necessitat de millorar la forma com les agències de finançament i les institucions acadèmiques, entre altres agents, avaluen la investigació científica, un grup d'editors de revistes acadèmiques es va reunir durant la trobada anual de la American Society for Cell Biology (ASCB) a San Francisco el 16 de desembre de 2012.
De la reunió es van derivar una sèrie de recomanacions, conegudes com la Declaració de San Francisco sobre l'Avaluació de la Investigació (DORA), en la qual s'insta un canvi en la valoració de la investigació de la qual emana una recomanació general:
"No utilitze mètriques basades en revistes, com el factor d'impacte, com una mesura substituta de la qualitat dels articles d'investigació individuals, per a avaluar les contribucions d'un científic individual, o en les decisions de contractació, promoció o finançament."
A més proposa altres mesures com l'ús d'una varietat de mètriques més àmplia, la importància de l'avaluació qualitativa enfront de la quantitativa, i la consideració de tota mena de resultats de la investigació.
En la mateixa línia es posiciona el Manifest de Leiden sobre indicadors d'investigació elaborat en 2014 en un congrés celebrat en la Universitat de (Holanda) i publicat l'any 2015 en la revista Nature.
El manifest de Leiden es fonamenta en 10 principis:
1. L'avaluació quantitativa ha de donar suport a la valoració qualitativa per experts.
2. L'acompliment ha de ser mesurat d'acord amb les missions d'investigació de la institució, grup o investigador.
3. L'excel·lència en investigació de rellevància local ha de ser protegida.
4. Els processos de recopilació i anàlisi de dades han de ser oberts, transparents i simples.
5. Les dades i anàlisis han d'estar oberts a verificació pels avaluats.
6. Les diferències en les pràctiques de publicació i citació entre camps científics han de tenir-se en compte.
7. L'avaluació individual d'investigadors ha de basar-se en la valoració qualitativa del seu portafoli d'investigació.
8. Ha d'evitar-se la concreció improcedent i la falsa precisió.
9. Han de reconèixer-se els efectes sistèmics de l'avaluació i els indicadors.
10. Els indicadors han de ser examinats i actualitzats periòdicament.
En 2022 es crea la Coalition for Advancing Research Assessment (CoARA) que pretén transformar el sistema d'avaluació científica a nivell europeu per a fer-lo més just i transparent. A data de març de 2024 ja son més de 800 institucions científiques les que s'han adherit, destacant a nivell espanyol, ANECA, FECyT, CRUE i la Universitat de València.
L'acord promogut per CoARA, en la línia de les declaracions i manifestos previs, conté deu compromisos que podem sintetitzar en quatre:
1. L'avaluació per als processos de selecció, promoció i incentius al personal docent i investigador ha de reconèixer una major pluralitat de contribucions i carreres investigadores.
2. L'avaluació ha de basar-se en l'ús de mètodes qualitatius, amb el suport d'un ús responsable d'indicadors quantitatius.
3. Abandonar l'ús inapropiat dels indicadors bibliomètrics inferits de les revistes en les quals es publiquen els articles científics, en particular el factor d'impacte de la revista i de l'índex-h.
4. Evitar l'ús de rànquings d'universitats o d'organismes d'investigació en l'avaluació de la investigació.
La Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) té la missió d'enfortir la qualitat, la transparència i la reproductilitat de l'activitat científica a Espanya, de millorar la difusió entre el personal científic i la transferència a la societat i de dissenyar les vies per les quals el nostre país dona resposta als reptes que té la comunitat científica espanyola davant aquest nou paradigma global.
