Sala d'Espera: LITERATURA

Dr. González Rivas, contra el càncer i el dolor. La periodista i escriptora Elena Pita ens compta amb passió el viatge d'aquest cirurgià que s'atreveix amb els casos més complexos per a regalar alegria.
També hi ha documental amb el mateix títol.

títol de metge sota el braç, s'incorpora en el llogaret de Ballybucklebo, a l'Ulster, al seu primer destí en la consulta del doctor Fingal Flahertie O’Reilly, un veterà grandullón que en la seva joventut havia servit com a metge de l'armada i practicat la boxa, i que exerceix la medicina d'una manera poc ortodoxa. El poble està habitat per una galeria de personatges peculiars que aniran desfilant per la consulta amb els seus problemes de salut, però també implicant les seves bogeries i les seves circumstàncies. Mentrestant, tots dos metges són atesos per la senyora Kincaid, que s'ocupa de la casa i manté, amb amabilitat i amb fermesa, l'ordre en la vida de tots dos solters.

i fotògrafs llatinoamericans i espanyols, units de manera altruista en un projecte humanitari, amb l'objectiu de crear una memòria documental i visual sobre una crisi sanitària universal. El reflex d'instants i mirades de la major catàstrofe que ha assolat el món de manera global en el segle XXI, amb efectes letals que superen amb escreix les xifres de víctimes de qualsevol conflicte amb armes convencionals.

i, almenys per un any, ha dit adeu a la seua consulta. Necessita assumir la recent mort de la seua esposa, però també recuperar la fe en la medicina i la confiança en si mateix. A la recerca de soledat, part de viatge pel nord del Marroc, on assisteix a la curiosa troballa d'una antiga fossa comuna plena de restes de soldats espanyols massacrats en el Desastre de Annual, en 1921. Però Víctor troba alguna cosa més, alguna cosa que s'emporta amb si com a inofensiu record: una botella lacrada en l'interior de la qual hi ha una carta, potser les últimes paraules que un tal capità Gimeno, davant la certesa de la seua mort, va escriure a la seua estimada. I sense si més no haver-la llegit, Víctor sent que ha de fer tot el que és a les seues mans per a entregar aqueixa carta.

germans de Miguel, un home de quaranta anys amb síndrome de Down, han de decidir qui cuidarà del. I és el major dels dos homes, un professor universitari divorciat i misantrop que s'ha mantingut allunyat de la seua ciutat natal durant anys, qui sorprén les seues germanes ofreciendose a assumir la responsabilitat. Miguel és a penes un any menor que el, i el record de l'afecte i la complicitat que van compartir en la infància el porta a creure que la nova situació podrà salvar-lo de l'apatia en la qual es troba sumit i redimir-lo del prolongat distanciament.

té dotze anys quan arriba a la ciutat per a treballar com a aprenenta del seu oncle Alonso, un cirurgià veterà i malhumorat que prompte s'adonarà que el seu deixeble posseeix un do molt especial.

i metge excepcional ambientada en els acolorits escenaris de l'Europa medieval.

Toledo al final del segle XIV: Abraham Haleví naix fruit de la violació d'una dona jueva per part d'un soldat cristià durant l'assalt a la ciutat per les tropes d'Enrique Trastamara. Medique de profundes conviccions humanistes, creu en el progrés, la tolerància i la pau entre els pobles.

de la llengua castellana relacionats amb el món de les biblioteques, arxius o societats bibliòfiles despleguen el seu talent en 101 relats de ficció-realitat basats en històries relacionades amb llibres com a homenatge a aqueixos llocs anomenats biblioteques que en molts casos han sigut l'únic reducte de convivència en temps durs d'abatiment, aïllament i soledat com els que hem passat. Els seus beneficis, com sempre, aniran destinats als qui més els necessiten. És de justícia.

relats autobiogràfics que ens submergim en la vida d'un jove metge acabat d'eixir de la facultat i destinat a una aïllada i fred llogaret amb tant atino que estàs històries fan olor d'èter, láudano, iode i a l'amarga pudor de les vísceres i la sang del quiròfan. Poques vegades he gaudit tant d'un llibre de relats com amb aquesta compilació, sens dubte una joia de l'autor del Mestre i Margarita que cap lector ha de deixar passar.

en paper les seues sensacions sobre un succés que va canviar de ple la seua vida allà per 2017. Un brot psicòtic va causar un gran impacte en la ment del català i això va fer que fins haguera de romandre ingressat a l'Hospital Porta del Ferro. Ara, analitzant-ho tot amb perspectiva, ens trobem amb una publicació que ens narra tot el procés d'una forma molt dinàmica.

s'enfronta a una terrible cruïlla: si el seu pròxim pacient ix viu de la taula d'operacions, la seua xicoteta filla, Julia, morirà a les mans d'un psicòpata. Per al doctor Evans s'inicia un desesperat compte arrere quan descobreix que el pacient que ha de morir perquè la seua filla viva no és un altre que el president dels Estats Units. Amb el seu habitual mestratge en la literatura d'intriga, Juan Gómez-Jurado atrapa irremeiablement al lector. Una novel·la apassionant i emotiva que es desenvolupa en 63 trepidants hores, que no dona respir en la seua lectura i que planteja un dilema moral impossible que pot canviar el curs de la història.

Amb Metges i Apotecaris aconseguirem arrancar un somriure tant d'aquests professionals com de la resta de la gent que vulga passar una bona estona. En ell s'inclouen sàtires, epigrames, contes, narracions, burles i vores, males paraules i bons consells, pacientment recopilats i donats a llum, per a escarment de doctorets ignorants i gaubança, orgull i guardó dels galenos estudiosos i humanitaris.

novel·la de Stanislaw Lem, inèdita fins ara en castellà, i una obra demolidora sobre l'ocupació nazi de Polònia.

Acabada a Cracòvia al setembre de 1948, i ambientada en els primers mesos de la invasió de Polònia pels nazis, L'hospital de la transfiguració narra la història de Stefan Trzyniecki, un jove doctor que troba ocupació en un hospital psiquiàtric enclavat en un bosc remot, un lloc que sembla «fora del món». Però, a poc a poc, la bogeria de l'exterior va filtrant-se entre els murs de l'hospital. Una sèrie de sàdics doctors, companys de Trzyniecki, s'entreguen a atroços experiments amb els malalts mentals internats en el centre, mentre els nazis, que pentinen els boscos a la recerca de partisans, decideixen convertir el sanatori en un hospital de les SS.

i escriure un llibre que contés una història. El segon m'ha portat més temps que el primer. En realitat, mai vaig imaginar que arribaria a publicar; menys encara que tingués el valor de fer-ho sobre la meua professió. Cal agrair-l'hi a Gustavo Klint, un personatge nascut en un blog i, per això, auster, breu, constant, contundent i fred, encara que només en la superfície. Ell és qui ha fet possible que les meues expectatives de la infància no em destrossessen el present omplint-lo de frustració. Julio Mayol

d'un diari trobat a Amsterdam per un estudiant de lingüística de la Universitat de Leiden. L'Univers i la memòria escrit pel professor i catedràtic Josep LLuís Barona és un exercici d'estil, una anàlisi sentimental sobre l'atzar, la mort i la esperança.
I també un recorregut per la València dels anys 50 a l'actualitat a través de la mirada d'un xiquet que espera tornar a veure al seu pare.

rocambolesques, surrealistes, divertides i fins i tot tendres que farà les delícies dels sanitaris i dels lectors/pacients que hagen passat diverses vegades per la consulta del seu metge... amb o sense cita.

Imagines el que és exercir la medicina hui dia a l'ombra de Google, sense el caixet de House, el fuet de Ramat ni el glamur de Clooney?

en una situació desesperada. Té la seua consulta en un xicotet poble de Shayne i no té pràcticament cap pacient. És cert que ja existia una altra consulta quan ell va decidir obrir la seua. Però va calcular tot amb precisió: el nombre d'habitants, les taxes de natalitat i mortalitat, els percentatges de malalties i accidents. Però potser amb el que no va comptar és amb el fet que els humans som animals de costums i no és tan senzill canviar de metge si estàs content amb el qual t'ha tractat durant tota la teua vida.

i el misteri de la mort són alguns temes intemporals que Sándor Márai tracta magistralment en aquestes pàgines, l'última obra que va publicar al seu país abans d'exiliar-se.

carrer del Peix després d'un torn de nit. Aquests canvis de torn que impliquen que el que guanya per nocturnitat li ho gasta en cremes correctores d'ulleres.
Com sempre pendent de la bateria i la cobertura del seu mòbil, no sigua que decideixin cridar de la borsa d'ocupació i perd una oportunitat de treball. Un treball que donarà peu a nombroses anècdotes que ens reflecteix en aquest llibre.

metge que va organitzar un hospital per a quasi 5.000 persones a Auschwitz, el major camp d'extermini del món

Gener de 1945. Hi ha 4.800 presoners a Auschwitz-Birkenau. Les seues condicions de degradació física no permeten enviar-los a l'oest per a retornar-los després als seus llocs d'origen. Les tropes soviètiques irrompen llavors a tal velocitat en el camp d'extermini que els homes de les SS només aconsegueixen volar part de les cambres de gas i matar a un grapat de supervivents per a no deixar testimonis del que allí succeïa.

creure saber el que era estar malalt, però no estava preparat per a rebre un diagnòstic de càncer avançat. Després de l'impacte de la notícia, l'autor indaga en el que succeeix quan algú que s'ha passat tot el temps lluitant en primera línia davant la difusa frontera entre la vida i la mort, es troba de front amb el que podria ser la seua pròpia sentència final.

atès a prop de 15 000 pacients, el neurocirurgià Henry Marsh fa un repàs a la seva trajectòria mèdica: des que va presenciar per primera vegada una operació gràcies a la qual va descobrir la seva vocació fins al seu últim trajecte amb bicicleta fins a l'hospital de Sant Jordi. Reflecteix els secrets de la seva professió, per al que es recolza en vivències i anècdotes. El llibre està concebut a manera de confessió, per la qual cosa Marsh inclou en la narració els fracassos més estrepitosos viscuts a la sala d'operacions.

quatre primeres decadas de vida del doctor Pedro González Velasco, des del seu atzarós naixement, en una xicoteta localitat segoviana, fins a l'obtenció del grau de doctor, sense oblidar que abans es va ordenar frare, que després va ser soldat i que durant un temps va haver de guanyar-se la vida com a criat. Posteriorment coneixerem com es converteix en un famós i acabalat cirurgià, com creix, fins a extrems obsessius, el seu afany per la dissecció cadaverica i el col·leccionisme anatòmic.
El doctor Velasco és conegut per ser el fundador en 1875 del Museu Nacional d'Antropologia que en temps va ser el seu habitatge habitual.

i professor que torna des d'Oslo a Palma, la ciutat de la seua infància i es retroba amb el seu passat i tracta de dialogar amb ell. Després de l'acte acadèmic viatja a Menorca (Nura) per a viure en un far abandonat a la recerca de l'ambient idoni per a escriure el relat promés a la seua editora.

metges naturalistes i valencians dividit en quatre volums sota la direcció de José María López Piñeiro.

el seu haver una llarga llista d'autors que han sabut abordar amb pols narratiu i sentit de l'humor la dualitat entre la rutina del dia a dia i la tensió de treballar amb pacients la vida de les quals penja d'un fil. Encara que Causa de la mort té paral·lelismes evidents amb les obres de Samuel Shem, Oliver Sacks o Henry Marsh, ací el protagonista, el forense Richard Shepherd, res pot fer per salvar la vida dels qui jauen davant ell.
Precedit d'un gran èxit al Regne Unit, aquest llibre ens endinsa en els misteris d'alguns dels casos més fascinants que Shepherd ha investigat al llarg de la seua carrera professional. Des de la sobtada mort de bebés falsament atribuïda a les seues mares fins a atemptats com el del 11S, passant per assassins en sèrie, massacres o la qüestionada investigació de la mort de Lady Vaig donar.

El celebrem d'una manera estranya i al qual no estem acostumades: lluitant contra el coronavirus davall d'un EPI, sent protagonistes als balcons de cada casa, en els mitjans de comunicació i, finalment, en els centres de vacunació. No va haver-hi festes ni actes especials en el nostre any ni en el següent, però sí que va haver-hi un sentiment d'orgull per saber que estàvem fent història. Enfermera Saturada

vivim els dies en què un virus va paralitzar el món en poc més de tres mesos i va sumir a Espanya en la pitjor pandèmia del segle XXI.

detalls sobre la història i la cultura japoneses, traça la seua cerca espiritual des dels seus temps d'estudiant de medicina en la Universitat de Nagasaki, els seus anys de servei com a metge militar durant l'ocupació japonesa de Manchuria i el seu retorn a Nagasaki per a dedicar-se al camp de la radiologia. L'històric barri catòlic de la ciutat, on Nagai va viure i va fundar una família, es va convertir en la zona zero de la bomba atòmica.

principis del segle XX, mostra de manera magistral com l'esdevenir dels successos històrics determinen la vida dels seus protagonistes, privant-los de llibertat. Vides de sofriment, però il·luminades per les breus trobades que l'atzar els proporciona. La novel·la va ser portada al cinema pel oscarizado director David Lean, popularitzant encara més l'obra i convertint-se en una de les més llegendàries històries d'amor de tots els temps.

context que podria considerat allunyat a nosaltres, el text mostra les dificultades per les quals arriba a passar un metge resident en un país del primer món com Gran Bretanya, incloent-hi canvis en els honoraris i els horaris, que viuen dia a dia els metges.
També la teniu en sèrie "This is going to hurt"

Sendino-; he ficat les mans en la massa del sofriment amb la noble intenció d'alleujar-lo. I si he tingut el privilegi de tocar en altres cossos tant de dolor, com no permetre que uns altres ho toquen en el meu? Gràcies a aquesta malaltia que patisc he comprés que compartir el dolor no significa simplement assumir el dolor alié, sinó també repartir el propi. Jo tinc sofriment, d'acord. Puc repartir-ho o guardar-ho per a mi. He decidit entregar-ho. I en decidir-ho he comprés que és així com s'alleuja i que per a això -per a entregar-ho- existeix.'

sobre la campanya anglesa, el personal de l'hospital militar de Herons Park lluita per mantindre la normalitat. El matí següent a un atac aeri, el doctor Barnes es prepara per a una intervenció rutinària: recompondre la cama trencada d'un carter. Però abans de fer si més no la primera incisió, el pacient mor a causa de l'anestèsia. Quan el forense sol·licita una investigació, serà l'inspector Cockrill qui, obrint-se pas entre en un embull d'enveges i ressentiments, s'enfronte a sis possibles culpables: tres metges i tres infermeres, tots sense cap motiu aparent per a desitjar una mort que no tardarà molt a deixar de ser l'única...

XI que pertany a una família de fusters, queda orfe als nou anys i amb la responsabilitat de cuidar dels seus quatre germans menors, als qui va trobant llar. Una vegada només coincideix amb Henry Croft, un cirurgià barber que deambula per Anglaterra muntant espectacles i dedicant-se a exercir de remeier per a vendre un ungüent miraculós i del qual es converteix en aprenent. Amb Henry Croft comparteix viatge, cartell i beneficis fins que el mestre mor. I és llavors quan coneix a Benjamin Merlin, un metge jueu que le alenta a superar-se i fer realitat el seu somni, i que li parla del més eminent metge de la remota Pèrsia: Ibn Sina o Avicena. Rob, portat per la seva passió per sanar i alleujar el dolor, arriba a Orient on es farà passar per jueu i adoptarà el nom de Jesse ben Benjamin, per a no destacar com a europeu i poder fer realitat el seu somni: estudiar medicina en la marassa de Ispahán.

el pervers univers de la cerca del plaer. Els seus integrants, cinc sibarites guiats pel comte G., emprenen un viatge sensual a través d'insospitades menges d'alta cuina, encarnació del sublim i del tràgic. Junichiro Tanizaki neix a Tòquio el 24 de juliol de 1886. En 1910 publica Tatuatge, relat cruel i refinat amb el qual irromp en el món literari. A partir d'aquest moment decideix dedicar-se totalment a l'escriptura publicant històries sovint inspirades en la tradició literària occidental o en l'exotisme de països llunyans que mai va arribar a conèixer.

Els últims trenta anys de vida de Francesc Bujosa i Homar a Mallorca no només foren vitals des del caire acadèmic, sinó que el professor també es va prodigar com a comunicador i polemista. Bé ho demostren els articles d’opinió que va publicar majoritàriament al Grup Serra de l’any 1990 al 2017 i que ocupen la present escomesa, una lectura imprescindible per qui vol conèixer de veritat el professor Bujosa.

publicada el 1962 que va exerciruna profunda influència als campus universitaris i les comuneshippies dels anys 60. En la seva etapa estudiantil, Ken Keseyva oferir-se com a voluntari per a participar en experimentssobre drogues psicodèliques, com l’LSD, amb psiquiatresd’un hospital californià que assajaven sota les indicacions de la CIA.

historials mèdics de pacients perduts en el món estrany i aparentment irremeiable de les malalties neurològiques. Es tracta de casos d'individus, afligits per inaudites aberracions de la percepció que han perdut la memòria, i amb ella, la major part del seu passat; que són incapaços de reconéixer als seus familiars o els objectes quotidians; que han sigut descartats com retardats mentals i que, no obstant això, posseeixen insòlits dons artístics o científics. Per estranys que semblen aquests casos, el doctor Sacks els relata amb passió humana i gran talent literari. Són estudis que ens permeten accedir a l'univers dels malalts nerviosos i comprendre la seua situació enfront de les adversitats.

una indiscutible figura en el món de la cirurgia, que ha fet història gràcies a la seua vida d'esforç, treball i investigació i ha sigut reconegut en l'àmbit valencià, espanyol i internacional. La seua obra i la de l'equip de la Unitat Hepàtica de l'Hospital La Fe que ha creat i dirigit és, sens dubte, un referent fonamental del trasplantament de fetge, amb un reflex social innegable, nombrosos reconeixements i premis que li han portat a un grau de popularitat insòlit en la ciència i la medicina.

sanitària, que rep el seu nom com una picada d'ullet al clàssic «El árbol de la Ciencia» de Pío Baroja, en el qual substituïm ciència per caos perquè aquest terme representarà millor la situació dels professionals de la salut en l'actualitat narrat per Jesús Alijarde Sánchez

La història transcorre en un servei d'urgències d'un hospital fictici anomenat La nostra Senyora de Lidón. Reflecteix el treball diari d'unes urgències des de la perspectiva dels professionals, en concret des de la del protagonista, César Valiente, i sobretot des de la d'Infermeria. És una visió molt real del treball quotidià que podria donar-se en qualsevol hospital d'Espanya, i fins i tot del món.

existeix; però, a diferència del que ocorria en temps de Ciceró, les nostres societats han perdut la capacitat de pensar en la vellesa sense associar-la a la decrepitud. En aquesta carta sense resposta, Pedro Olalla entaula un vívid diàleg amb un pensador de l'Antiguitat tan compromés amb el destí de la seua comunitat com ell i, amb això, prova fins a quin punt el pas del temps no sempre significa decadència.

a anunciar-li que té càncer de mama, el primer que tem Raquel, guionista i mare soltera d'un xiquet de quatre anys, no és perdre el pit, sinó la seua cabellera, i damunt just ara que acaba si es fes l'allisat de queratina. A mesura que assimila la notícia i arranca el tractament, la por s'assentisca com un fidel company de viatge, al qual ella posa a ratlla a colp d'un humor descarat i sense complexos.
Raquel Haro ens ofereix una lliçó magistral sobre com recórrer un dels trajectes més foscos de la vida sense perdre l'esperança ni el sentit de l'humor. Però, sobretot, i potser més important, ens ensenya què fer quan el teu fill et lleva la perruca enmig del parc, quan perds la pròtesi saltant en un concert de Rigoberta Bandini o el teu nou lligue prefereix no veure't sense sostenidor.
Un relat sobre el càncer de mama inusualment divertit, escrit en primera persona per una jove guionista de l'Intermedi

Crimea, arriba a Niça acompanyat de la seua dona i del seu fill nounat. Turmentat pels deutes, Dario lluita desesperadament per aconseguir una clientela, però el seu origen llevantí només inspira desconfiança i rebuig. La precària situació de la seua família ho espenta llavors a emprendre l'únic camí que se li ofereix per a escapar de la misèria: aprofitant-se del creixent auge de la psicoanàlisi, Dario es transforma en terapeuta improvisat, una sort de xerraire disposat a oferir als rics burgesos l'assossec de l'ànima i la felicitat que tant anhelen. No obstant això, l'èxit i la fortuna tan anhelats tindran per a ell conseqüències insospitades.

vint anys a escriure aquesta obra portentosa, en la qual havia d'haver-hi espai «per als sers estimats i també per a aquells als qui no coneixerem mai, però que, no hi ha dubte, són els nostres iguals». Poques vegades s'ha contat la vida d'aquella joventut, la que va patir la I Guerra Mundial i la postguerra, amb tanta profunditat i exactitud. Es combinen ací les peripècies (sempre vertaderes) de la jove estudiant d'Oxford amb el sofriment que aqueixa mateixa jove, convertida en infermera, troba en el front durant la guerra; la seua passió per l'estudi amb l'afecte per molts dels quals la van envoltar des d'adolescent. Tots els seus amics lluitaran en les trinxeres, i tots els seus amics viuran la fi d'una època millor en la qual tot semblava més pur i ingenu.

en el torn de nit, és una DJ. Si estàs convençut que la persona que inventa la grandària de les pastilles, no és bona persona. Si creus fermament que anomenar-li pijama a la roba de treball no és seriós. Si no suportes a les senyores que et diuen en quina vena has de punxar-les i alguna vegada t'has quedat mirant les venes d'algú en el metre, aquest és el teu llibre.

consciències. Les dels quals ho vam fer bé i les dels quals ho vam fer malament. Elena, la que durant els pitjors dies de la pandèmia tenia «les ulleres com a fosses comunes», va encertar a ser pessimista. Ni sortim millors ni diferents. Aquell somni d'una nova societat es va diluir de seguida. Per això, aquest llibre és també un homenatge a les seues companyes i companys, a totes aquestes persones que es reconeixeran en les seues paraules, als sanitaris i sanitàries que van barallar per salvar vides. ‘La mort i el cansament cauran sobre els aplaudiments. Una quietud densa com un sudari caurà sobre les nostres ànimes’. I tenia raó. Dels aplaudiments no queden ni els ressons.

És 1943 i Ana Kaminski travessa les portes de ferro d'Auschwitz al costat de la seua amiga Ester Pasternak. Quan arriben davant l'oficial, Ana diu que és llevadora i que Ester és el seu assistent. Prompte s'adona que el destí de molts xiquets és a les seues mans. Quan dos oficials de les SS arrabassen a un bebé dels braços de la seua mare per a confiar-la a una família alemanya, Ana sent un dolor infinit. No obstant això, troba una manera de preservar el vincle: comença a tatuar al braç de cada nounat el mateix codi d'identificació que porta la mare, perquè algun dia puguen retrobar-se. Però què succeirà quan el destí l'enfronte a la més difícil de les decisions? Què estarà disposada a sacrificar?

mental. En el seu deliri, creu ser una investigadora privada a càrrec d'un equip de detectius dedicats a esclarir complicats casos. Segons una carta del seu metge particular, la realitat és una altra: la seua paranoica obsessió és atemptar contra la vida del seu marit. L'extrema intel·ligència d'aquesta dona i la seua actitud aparentment normal confondran als metges fins al punt de no saber amb certesa si Alice ha sigut ingressada injustament o en realitat pateix un greu i perillós trastorn psicològic.

la pròpia trajectòria vital en la ciència, que s'inicia amb els durs anys de l'educació a Sud-àfrica i els experiments que cap a en la sabateria de son pare, i arriba fins a la direcció d'un dels centres de cerca més prestigiosos del món, el Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge, passant pels moments més remarcables i emocionants d'una llarga i productiva carrera científica. El text també ens descobreix magistralment la part més humana: un científic rebel amb un gran enginy i sentit de l'humor, irreverent i amb una apreciació profunda de la biologia en els seus diversos aspectes. Un autoretrat fascinant i íntim d'un dels gegants de la biologia moderna.

que tenen en comú ser protagonitzades per metges. La crítica és rigorosa i metòdica: arranca amb una imatge del metge al qual es fa referència; s'explicita el context en el qual naix la pel·lícula 'per al que s'ha manejat una important documentació'; es presenta un resum de la trama; i s'ofereix un enfocament cinematogràfic que agrada de suggerir interpretacions estimulants, per a les quals el lector troba suport visual en altres tres imatges.

troba a Rouen estudiant filologia, descobreix que està embarassada. Des del primer moment no té cap mena de dubte que no vol tindre aqueixa criatura no desitjada. En una societat en la qual es penalitza l'avortament amb presó i multa, es troba sola; fins a la seua parella es desentén de l'assumpte. A més del desemparament i la discriminació per part d'una societat que li gira l'esquena, queda la lluita enfront del profund horror i dolor d'un avortament clandestí.