Sala d'Espera: col·lecció divulgativa Biblioteca CC. de la Salut: CÒMICS

que fan Cristina i Miguel autors de "Una possibilitat" quan, res més nàixer Laia, la seua primera filla, els toca enfrontar-se al món de la paràlisi cerebral infantil: hospitals, centres de rehabilitació i metges es converteixen llavors en la seua rutina diària. Hi ha una possibilitat entre mil que Laia tire avant, i s'agarra a ella amb una força tremenda i una alegria desbordant.

notícia és enganyós perquè Monstruos és molt més que una nova revisió de Frankenstein; és un estudi apassionant del que ens fa humans, un interessant drama familiar, una denúncia dels maltractaments de pares a fills, un viatge metafísic, una història de científics bojos, un thriller èpic i apassionant... i, sobretot, la història d'un pobre home convertit en un monstre i perseguit per "humans" que són molt més monstruosos que ell.

Mónica Lalanda, metge i il·lustradora, plasma situacions habituals del dia a dia des d'una perspectiva còmica i crítica. Mónica convida a qüestionar-se hàbits arrelats, coses que potser ocorren i coses que podrien ocórrer si la medicina només fora ciència. En cada capítol proporciona enllaços a fragments del Codi de deontologia mèdica a través de codis QR.

fisioterapeuta finlandés que exercia a Alemanya abans i durant la Segona Guerra Mundial, és descrita pels autors d'aquesta obra com la d'un personatge altruista, discret i ferm que lluita calladament en pro dels drets humans. La seua influència sobre Himmler va ser tan gran que va aconseguir salvar de l'extermini i la deportació a milers de presoners dels nazis.

al seu pare de 58 anys, Meritxell Bosch (Els Teques, Veneçuela, 1982), que havia arribat a veure en la seua bàscula més enllà dels 100 quilos, es va posar un objectiu: "Havia d'aprimar. No pel físic ni perquè em sentira mal amb mi mateixa. Jo estava encantada amb els meu pes. Però era qüestió de salut. Les paraules del metge quan ens va donar el diagnòstic del meu pare se'm van quedar gravades".

l'espill i veure quina imatge ens retorna? És possible entendre d'una altra forma l'amor i les relacions, i allunyar-se de l'impuls atàvic de possessió, de les convencions, dels llocs comuns? Quin és el paper de l'home davant el feminisme i les noves masculinitats? És possible canviar les actituds sexistes i l'ecosistema masclista?un excés de borrissol per tot el cos?

d'una forma amena i per a totes les edats com era el món científic del s. XVIII, quins descobriments va fer Darwin en la seua expedició a bord del Beagle i de quina manera les seues observacions li van servir per a formular la teoria més important de la biologia.

una hipster i el seu estil de vida també ho és, però els trets que emergeixen després d'aquesta exploració generacional resulten universals i comunes a totes les generacions, com són, per exemple, els "subidones" i baixades emocionals, les inseguretats davant els reptes de la vida, les indecisions existencials, les complicacions amb les relacions sentimentals, etcètera. I aqueix pont intergeneracional també es troba molt ben traçat en aquesta obra.

de la vida a l'espanyola, aquest és el teu llibre.
Perquè ens val tan sols que ens diguen que convida la casa, que la declaració ens ha eixit a retornar, que la pizza ja està en camí o que els festius cauen perfectes per a fer pont. És clar que els espanyols som feliços amb xicotetes coses.

(dirigit al públic adult) i guardonat amb el prestigiós Premi Cultural Osamu Tezuka en 2019, ens presenta històries curtes d'humor protagonitzades per la personificació de la regla. Et pot anar malament en el treball, els estudis o l'amor, però hi ha algú que mai et fallarà: la teua fidel amiga, la menstruació!

seus pits podien explicar la història de la seua vida quan li van diagnosticar un càncer de mama als quaranta-tres anys. I així ho va reflectir en aquesta novel·la gràfica, en la qual narra amb enginy, sarcasme i un sentit de l'humor hilarant la seua vida i la seua història de superació.

aterren en Montena en un còmic per a entendre la pubertat.

i tens curiositat per l'economia, et recomanem que llegeixis Economix de Michael Goodwin, un còmic il·lustrat per Dan E. Burr. Aconsegueix que l'economia sigui comprensible i divertida.
Goodwin defensa una economia mixta amb una repartició de poders entre govern i empreses, enfront del neoliberalisme que reclama el lliure mercat sense intervenció dels governs. Ens parla del paper important d'algunes institucions i de la necessitat d'un govern competent. I per a justificar les seues idees utilitzarà les teories de prestigiosos economistes i conceptes bàsics com són l'oferta i la demanda, la inflació o la taxa d'interès. Tot està explicat de manera visual i clara perquè qualsevol pugua entendre-ho.

injeccions de testosterona, canvi en el registre civil... Amb setze anys, Lila decideix emprendre un dur camí per a convertir-se en Nathan, la persona que sempre ha sigut. Encara que els altres no ho entenguen, ell té clara la seua identitat sexual, sense passar necessàriament pel quiròfan: “Tinc un cony d'oncle, i una polla al cap”.
La història de Nathan és un dels primers còmics que aborden el tema trans, el conflicte entre sexe morfològic i identitat sexual i el canvi de gènere en un adolescent. Es basa en la història verídica de Nathan, Lucas en la realitat, a qui coneix la guionista Catherine Castro des de la infància i el procés de la qual ha seguit de prop, des dels seus primers qüestionaments i dubtes.

i són inseparables. Però el seu últim any d'institut se'ls està fent cada vegada més costa amunt: el pare de Diana es nega al fet que aquesta comence un tractament hormonal per a fer la transició; Charlie, per part seua, no acaba de trobar el seu lloc en aquest món tan binari, i la seua salut mental comença a trontollar-se...
La falta de comunicació a casa, l'agressivitat de l'entorn, l'ansietat i l'alcohol converteixen la vida de Diana i Charlie en una bomba de rellotgeria a punt d'explotar. Pot l'amistat ser la seua salvació? I què passarà quan una altra persona irrompa en la seua relació?
El jove autor suec Elias Ericson afirma que “per a massa persones LGTBIQ+, la infància és una ferida difícil de tancar, i sovint hem passat la ‘època més feliç de les nostres vides’ desitjant estar molt lluny, en un temps i lloc diferents, mentre buscàvem amb desesperació un sentit a la nostra vida mitjançant l'afirmació de la nostra identitat, l'embriaguesa o els objectes esmolats”.

dels anys seixanta, l'altra en l'actualitat. Ambdues han d'enfrontar-se a un embaràs no desitjat. Ambdues hauran de prendre decisions, segons l'època que els va tocar viure, i fer front a la mateixa soledat.

En l'actualitat, l'avortament continua sent un tema tabú. A pesar que siga un dret legal, a pesar que dones de totes edats i condició hagen de recórrer a això cada any, a pesar que isquem al carrer per a reivindicar-ho. Blanca Vázquez mostra el camí de dues dones, la seua soledat i la seua valentia, i recalca que no tot és blanc i negre, que qualsevol elecció és vàlida sempre que una puga exercir la seua llibertat per a decidir.
En el seu primer treball, influenciat per artistes com Brecht Evens o Ana Penyas, Blanca Vázquez usa tinta xinesa per a recrear la fosca Espanya franquista del passat, i aquarel·les blaves i bordeus per a plasmar el present. El blau dominant i envolupant recalca la fredor de la soledat, mentre que els tons més càlids recorden que també es tracta d'un relat ple d'esperança, que es tiny de la força de totes dues protagonistes.

social de l'avortament des d'una perspectiva feminista, buscant acabar amb el tabú que existeix entorn d'aquesta pràctica i aquesta paraula.
A través d'un recorregut històric, jurídic i social de la interrupció voluntària de l'embaràs a Espanya, Europa i altres parts del món, les autores toquen temes com qui són les dones que avorten, la desigualtat de condicions a les quals estan sotmeses, com l'avortament s'ha convertit en un negoci i qui es beneficia de la seua il·legalitat, entre moltes altres qüestions.
Amb rigor periodístic, però sense deixar de costat l'humor i la ironia.

abismes de la salut mental. Una parella d'autors de còmic es puja a la nau dels bojos per a circumval·lar en ella els oceans de la perspectiva actual. Els marca el rumb un Virgili amb títol de psiquiatre que els guiarà a través de corrents diversos i fins i tot oposades. El guionista Jose Valenzuela i el dibuixant Alfredo Borés signen un assaig gràfic cridat a convertir-se en eina terapèutica de primer ordre. Una obra rigorosa, de síntesi, que recull tota classe de documents i testimoniatges per a realitzar un retrat el més complet possible de les cures de la salut mental a Espanya.

són superheroïnes i aquest encoratjador àlbum il·lustrat els ofereix una forma honesta i animada d'abordar aquesta experiència difícil amb els més petits. A l'autora, Jessica Reid Sliwerski, li van diagnosticar càncer de mama quatre mesos abans de donar a llum la filla. Durant totes les fases del tractament -cirurgia, quimioteràpia, radiació, caiguda dels cabells- va pensar com seria de difícil parlar amb els seus fills sobre el càncer mentre li feia front. I va escriure aquest llibre per oferir a altres pares i fills una valenta eina a partir de la qual conversar; un llibre amorosament optimista, reconfortant i autèntic. Amb el seu text senzill i les seves càlides il·lustracions, El càncer odia els petons és aplicable a qualsevol tipus de càncer.

i interludis en un precís blanc i negre, Tommi Parrish aborda a la seva primera novel·la gràfica la por d'enfrontar-se a un mateix ia sostenir la mirada davant el mirall, l'ambigüitat del gènere, el queer i els conflictes de identitat sexual, així com l'esvaïment de les amistats del passat.

són terribles i tot un exemple de com abordar una cosa tan complexa amb una sinceritat desbordant i un nivell didàctic sorprenent. Després es converteix en un meravellós cant a la vida, en un deliciós homenatge al burlesque i en una transformació bella que té la intenció de carregar contra totes les convencions socials que envolten a la qüestió de la qual parteix aquesta obra. I tot això, narrat quasi sense paraules, amb les justes i necessàries, paraules que arriben en la recuperació però que no fan falta en els meus moments més durs perquè ací l'emotivitat i les sensacions parlen per si soles, amb una categoria tremenda i deixant la sensació d'haver assistit a alguna cosa per moments molt gran.

estava en el cim del còmic mundial. Era el Puto Amo! Però això era abans, quan encara tenia idees. Hui és un artista acabat i la seua imaginació no és més que un pou sec. Però ser un artista acabat té la seua ciència, sobretot quan pretens refer la teua carrera i tornar al cim. Només necessites una idea genial. I deliris. I ansiolítics. I una llarga estada en un psiquiàtric.

en la costa valenciana a principis dels anys seixanta per a contar-nos la història d'una família que pateix les devastadores conseqüències del turisme de masses, motor principal del desenvolupisme econòmic en temps de Franco. Al llarg de les dècades, veiem com l'auge del neoliberalisme trunca les esperances i els projectes dels membres d'aquesta família, el testimoniatge de la qual ens parla d'una època en què els paisatges i la seua riquesa natural es van transformar per sempre. No obstant això, hi ha un lloc que resisteix: entre el barri antic de les ciutats i els pobles costaners -convertits en ciutats de vacances-, s'estén l'horta, baluard d'un estil de vida amenaçat per l'avanç implacable de la rajola.

fa hores en un bar de copes i manté una relació una mica tempestuosa amb Pau. Es considera una xica vitalista i la seua vida transcorre amb les preocupacions i alegries pròpies de la seua edat. Fins que de sobte apareixen els primers símptomes: Insomni. Fatiga. Falta de concentració. Bloqueig emocional. Por. Manicomi és un testimoniatge de primera mà que mescla denúncia, divulgació i consol. La crònica detallada del que ocorre quan un trastorn mental fa acte de presència en una vida corrent i alhora la posada en escena de les terribles conseqüències d'un diagnòstic equivocat.

menys sol, i així, jo també m'he sentit menys sola.» explica Kaye Blegvad, l'autora del meu gos i jo, una obra que no pretén ser un mer alleujament personal, sinó el crit dels qui se senten jutjats i estigmatitzats per les seues alteracions emocionals. En una època en què els prejudicis contra les malalties mentals conviuen amb la reivindicació d'una nova narrativa per a entendre-les, Kaye Blegvad explica amb valentia la seua pròpia història de patiment i superació de la depressió, amb la metàfora en un gos negre i enorme que l'acompanya des del seu naixement. El gos es manifesta agressiu i incontrolable durant l'adolescència, i passaran molts anys fins que la protagonista arribe a entendre (i acceptar) que el gos no és una cosa que puga negar o abandonar, sinó que forma part d'ella mateixa. Amb una prosa directa i intimista i un dibuix senzill en tinta negra, Blegvad descriu un ric i complex procés de reconciliació amb els seus sentiments foscos. Aquest assaig visual, compartit originalment a través del famós mig digital Buzzfeed, es va materialitzar en paper gràcies a una campanya col·laborativa en Kickstarter: en poques setmanes, el pressupost necessari s'havia quintuplicat, els lectors reclamaven escoltar la seua història, la història de tantes persones. El meu gos i jo és una obra audaç i original, que reivindica l'angoixa i el dolor en la literatura des d'un punt de vista nou i personal, sense tabús.

pare, a qui l'abús de drogues, li va desencadenar un trastorn bipolar. El dia a dia i els records de la seua infància l'ajudaran a suportar i acceptar la situació, redescobrint-se a si mateix i al seu pare. Albert contra Albert és un homenatge a les persones, als seus errors i als seus esforços.

obligades i de tenir-la a mà per a no oblidar que tenim dues cares de la moneda, la vida i la mort. És la primer gran obra de Paco Roca. La família d'Emilio es veuen impossibilitats per a cuidar més temps a l'avi, que comença a patir Alzheimer, i confon la seva casa amb la sucursal on va treballar i als seus familiars amb clients amb els quals tractar. Decideixen portar-ho a una residència geriàtrica, on li cuidaran com cuiden a la resta d'ancians del lloc. 

en Otrament, una filial d'una enorme empresa farmacèutica. S'encarrega de realitzar perfils psicològics que puguen ser catalogats com a noves malalties mentals de manera que es puguen tractar amb medicines perquè l'empresa continue guanyant diners. Ángel té uns malsons que li turmenten amb els records d'un passat que creia haver deixat arrere. Coneix a un nou company que li incitarà a revelar les males pràctiques de l'empresa, la qual cosa li conduirà cap a la bogeria enmig de conspiracions i crims…

vint-i-dos anys acabat de llicenciar en Medicina, començava il·lusionat la seua marxa professional i s'enfrontava al seu primer destí com a metge. En aqueix moment no podia ni imaginar que, de sobte, la seua vida i la de tot el país s'anava a convertir en un terrible malson

consulta com a dentista i porta una vida confortable casada amb Mario, una eminència de la medicina que es mou en les altes esferes de la seua professió. Rosángela ja no és tan jove però encara no és major. Té dos fills, una casa a la platja i acaba d'estrenar un cotxe que parla amb orgull de la seua posició social. Diguem que no li va res malament. La doctora també té una cosina germana amb menys sort que ella, però tocada d'un somriure rutilant. Un somriure que cada vegada que li comença el dia en els llavis desperta en els de Rosángela el sabor de la fel.

al diván del doctor Rorschach, concentrado e inmutable psicoanalista... Don Limpio sufre de trastorno obsesivo compulsivo, Papa Noel con problemas de credibilidad en sí mismo o un plátano con necesidad de madurar…

del blog «39 setmanes», ens compta les seues experiències durant l'embaràs i els primers mesos de vida del bebé en un llibre ple de recomanacions útils, bon humor i sentit comú.

d'una suposada xicoteta operació i descobreix que no té veu. Li han extirpat les cordes vocals, li han obert el coll i li ho han tornat a cosir, deixant una llarga cicatriu que recorre el seu rostre. David té catorze anys i ningú li ha contat que té càncer, ni que la seua vida penja d'un fil.

que salta completament de qualsevol estereotip. Viu amb el seu ocell Paco, mai es va casar ni té fills, ha viatjat molt i dedica els seus dies a xarrar amb els seus amics, eixir a ballar, muntar amb bici, i aqueix tipus de coses que li diuen que no hauria de fer.
Carmenza dialoga, es qüestiona i qüestiona als altres sobre la societat, el món, els estereotips i la mateixa soledat, sempre amb humor i reflexió contínua.
Un llibre ple d'humor que reflexiona sobre les crisis existencials que pateix la nostra societat.

un conjunt d'anècdotes, sinó que va molt més allà. Els dubtes de tots dos, els sentiments que van transformant la seua relació – des de la culpa fins a l'amor absolut -, el paper de Frederik Peeters com a pare, i especialment, les seues reflexions entorn de la vida i l'amor són els eixos del relat. La sensibilitat que mostra l'autor suís per a exposar els aspectes més íntims de la seua relació amb Cati és aclaparadora.

personal com professional. Des de la seua joventut a Varsòvia, les dificultats de la seua família i la necessitat que va tindre d'exercir com a institutriu en una casa bé prestatge per a ajudar-los i també poder complir amb el seu somni, estudiar en la universitat. En aquells anys es deia Maria Sklodowska i va arribar a París amb 24 anys per a estudiar en la Sorbona.

influents del S. XX. Complex d'Èdip, inconscient, superjó, repressió, pulsió, catarsi… La teoria de la psicoanàlisi de Freud va canviar radicalment la forma en què entenem la ment humana i la psicologia. D'una forma amena i accessible, la psicoanalista Corinne Maier i l'artista Anne Simon ens revelen els secrets de l'home que millor va entendre la condició humana.

el seu germà Sergio, omplint-la de felicitat. Ell tenia els ulls de xinés i la seua mare li va parlar de no sé quina síndrome, però l'única cosa que Jessica tenia clar és que sempre anava a voler a Sergio. Aquesta novel·la gràfica compte la història real de Sergio a través dels ulls de la seua germana. Un xic que tenia síndrome de Down, però també moltes altres coses: una energia inesgotable, una alegria desbordant, un apetit voraç, amor pel ball... Descobreix tot això i molt més en aquesta història d'amor fraternal.

part del temps en països en guerra tractant de salvar vides en missions humanitàries. Quan torna a casa, es retroba amb un marit afectuós, una filla adorable i una llar acollidora.
No obstant això, aquests retorns cada vegada són més difícils per a Penélope: com pots centrar-te en el dia a dia quan penses constantment en els morts que s'han quedat arrere? Penélope no pot evitar sentir-se cada vegada més inadaptada, més fora de lloc.
Una profunda i esquinçadora reflexió sobre la maternitat, la família, la vocació i la dedicació en el treball.

el mateix per a menjar, tria sempre el mateix seient en el metre i ordena religiosament les seues camises segons el dia de la setmana. També se sap de memòria on estan col·locades cadascuna de les referències de la biblioteca on treballa i, de tant en tant, es dibuixa amb retolador unes celles arquejades perquè la seua cara resulte més expressiva. Émilie Gleason s'ha inspirat en el seu germà xicotet, qui pateix un trastorn específic del desenvolupament (TED), per a narrar sense filtre i amb infinita tendresa les aventures i desventures de Ted, un ovni de cames llargues que adora els llits elàstics. Afirma l'autora que “aquesta història va nàixer perquè necessitava expressar la meua ràbia i la meua pena enfront de les vivències del meu germà, diagnosticat d'Asperger tardanament. De seguida vaig triar la senda de l'humor perquè volia fer riure als meus pares i retornar-los alguna cosa de bon humor. En el còmic presente al meu germà com un tipus rar una mica Mr. Bean, però acabe cada capítol amb un punt dramàtic per a no allunyar al lector de la dura realitat”.

Ellen Forney descobreix que pateix trastorn bipolar. Preocupada per com la medicació afectarà la seua creativitat i a la seua forma de vida, comença una llarga lluita a la recerca de l'estabilitat mental sense perdre la seua identitat. Per a això, Ellen trobarà inspiració i consol en la vida i obra d'altres cèlebres “artistes bojos” que van patir trastorns de l'estat d'ànim, com Van Gogh, Geòrgia O’Keeffe o Sylvia Plath.
Amb una narració espurnejant, un estil audaç i un humor intel·ligent, Majareta ens proposa una visió sorprenent sobre els efectes d'un trastorn mental en el treball d'un artista, sense deixar de preguntar-se si la malaltia mental és un càstig o podria considerar-se un do.

Raemon, emergent banda de l'escena musical indie nacional, es recolza en els pinzells de la dibuixant Cristina Bueno per a tirar una mirada al passat: la seua família, els metges, el còmic, el cinema i la saga Star Wars, la música...; a aqueix passat que durant molts anys va tindre la particularitat d'estar determinat per les seues “absències”, una espècie de desmais epilèptics que van condicionar el seu dia a dia i la seua creixent relació amb la música, fins que va aconseguir superar-los. I ho fa amb humor i sense buscar la transcendència.
Neteja Copia el text

l'il·lustrador Inkoherente, a través de les seues subtils vinyetes, ens entrega un missatge profund d'autoconeixement i una perspectiva diferent, o que encara no hem vist, per a enfrontar la vida.

Dos grans mestres de la història del còmic. Una conspiració intrincada, una metròpoli a la vora del segle XX i un esbudellador sagnant que submergeix Londres a l'era de l'horror contemporani.

consulta de la infermera Audàcia, un talp amb safata de metall i xeringa, cada pacient espera el seu torn quan irromp al clar un caçador de gallet fàcil. Per casualitat i sort, una de les bales que anava dret al pit d'un llop és desviada pel penjador del sèrum que està rebent en vena un conillet. Com que el codi lupí és clar com l'aigua (un llop ha de protegir i cuidar qui una vegada li va salvar la vida), aquest últim s'emporta l'animalet i fugen junts bosc a través.

Guillermo García Medina continua vivint a Madrid sota una identitat falsa. Manuel Arroyo, qui li va salvar de morir en la paredassa, ha tornat de l'exili amb una missió secreta: infiltrar-se en una organització clandestina nazi i falangista. Mentre el doctor García es deixa reclutar per ell, el nom d'un altre espanyol es creua en el destí dels dos amics. Adrián Gallardo Ortega, que va tindre el seu moment de glòria com a boxador professional abans d'allistar-se en la Divisió Blava, per a continuar lluitant com a voluntari de les SS i participar en l'última defensa de Berlín, malviu a Alemanya, ignorant que algú pretén suplantar la seua identitat per a fugir a l'Argentina de Perón.

per a canviar la teua manera de veure la vida.
En ell trobaràs:
- Al teu nou tu, la imperfecta.
- La psicòloga: l'amiga que ens dona consells positius. Proposa test, exercicis per a analitzar-nos i idees pràctiques per al bon rotllo.
- El neurocientífic: és l'expert que ofereix informació científica sobre els beneficis de pensar en positiu.
- El coach o entrenador personal: ens proposa exercicis físics que ens ajuden a ser més positives.
- La malèvola: ens recorda a eixa veu interior que tantes vegades intenta sabotejar-nos.
A més, podràs seguir un pla de 21 dies per a aconseguir el teu objectiu d'abandonar els mals rotllos amb: pensaments positius per a començar el dia, exercicis de reflexió personal, tècniques físiques com el ioga i la meditació, llistes amb consells superprácticos i xicotetes històries plenes d'inspiració.

una xica de hui, jove i amb ganes de viure experiències noves, que es defineix dient «Eres de poble si vas nàixer en un lloc on no hi ha Corte Inglés.» D'ací això de Moderna de Poble, d'ací les seues primeres decepcions en descobrir que la vida a la ciutat no és tan atractiva com semblava. Però la nostra Moderna sap reposar-se i barallar per un lloc on allotjar-se, treballar i... enamorar-se.

Enamorar-se? Bé, almenys intentar-ho, perquè la vida està sembrada de flors, però els capolls abunden. N'hi ha egoistes, avars, falsament alliberats o pegats encara a les faldes de la seua mare. Els cal et compten mentides, i altres que són massa sincers, i uns quants que et demanen que t'òbrigues de cor i cames sense piular.
Acompanyen a Moderna un munt d'amics, dues germanes molt especials i una mare que vol el millor per a la seua filla, però segons la seua pròpies lleis...

tots portem dins. Els qui no han caigut en ell probablement acompanyen, en algun moment de la vida, a algú que sí que el pateix. És l'infern de la depressió.
Aquest àlbum explica de manera molt amena què és i com es pot conviure amb la depressió per a després superar-la. Perquè per a abandonar eixe infern, el primer que cal fer és identificar-lo i comprendre-ho.
Depressió o victòria és un llibre per a tota mena de lectors, tan honest com atrevit, tan inspirat com pràctic.

un Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències, es va convertir en testimoni d'una realitat aterridora que anualment es cobra milers de víctimes i que trenca tots els prejudicis establits entorn del món de les drogues. Al seu torn, els pacients i el personal sanitari es converteixen en soldats d'una guerra que es lliura diàriament i l'única victòria de la qual consisteix a continuar vivint un altre dia més. El historietista Ferran Vidal signa una impactant novel·la gràfica que aborda a fons l'univers de les toxicomanies i el seu tractament.

obres més fosques i personals de Osamu Tezuka i representa el metge que hagués volgut ser d'haver exercit algun dia. El fil conductor al llarg del manga és el passat fosc i misteriós de Black Jack. 

TDAH? De quines martingales se serveixen els virus? Com es diuen els fongs als quals els agrada viure en la pell humana? Per què són necessaris els grans? Com funcionen les vacunes? També les mares i els pares aprendran moltes coses amb aquest llibre apte a partir de 7-8 anys.

seua família des del moment en què descobreixen que el seu germà major pateix epilèpsia, una malaltia de difícil tractament en els anys seixanta que els estigmatitzarà per sempre. Els pares buscaran desesperadament la curació del seu fill, començant un llarg periple que els portarà de la medicina a la xarlataneria, de la ciència a la màgia.

novel·la gràfica divertidíssima i entranyable sobre la importància de l'amistat i la vertadera vocació. La novel·la gràfica escrita i dibuixada per doctors que desmitifica aquesta professió.

l'única dona guanyadora de dos premis Nobel, en el qual les conseqüències posteriors del seu treball són posades de manifest. Des de les radiografies a l'energia nuclear i les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, Radioactiu és el magistral retrat d'una investigadora que va donar forma, tal vegada al seu pesar, al segle XX.

Juliana Brovic, una doctora de mitjana edat, porta una vida tranquil·la juntament amb el seu marit i les seues dues filles... fins que es desencadena l'impensable; esclata una guerra civil en el si del país, que obligarà a Juliana a fer tot el que siga a la seua mà per a mantindre amb vida als seus veïns. Però a la meitat de l'hivern i amb un clima de tensió permanent, la situació degenera a poc a poc...

realitza un lúcid diagnòstic de la malaltia existencial que atribueix a l'ésser humà com a habitant d'un cosmos desacralizado. Un manga que no deixarà indiferent a ningú, per la vigència que encara hui tenen les seues reflexions. Malgrat la seua curta vida, Søren Kierkegaard va tindre una ingent producció filosòfica.

retrata el dia a dia en una farmàcia de barri.
«Remedios, portes la bata massa blanca.» Així li ho solta la seua nova companya res més veure-la. La jove farmacèutica no entén a què es refereix, però prompte entendrà que, per a atendre els pacients de la farmàcia de donya Valeriana, on acaba de començar a treballar, no és suficient amb un títol en Farmàcia... Es necessita molta aragonesa i experiència (i 600 mg d'estoïcisme després de cada menjar)

García i Javier Olivares reinterpreten la història del doctor que es va enfrontar al seu costat fosc com un relat de la crisi d'identitat de l'ésser humà modern, en conflicte perpetu i inevitable aconseguisc mateix. Amb l'humor i l'horror agafats de la mà com dos germans oposats, aquesta novel·la gràfica actualitza i en certa manera retorna l'obra als seus orígens.

les cataractes de Reichenbach, espentat al buit per la seua némesis, el professor Moriarty. El seu cos no pot ser recuperat.
El doctor Watson, el fidel col·laborador del detectiu, està segur que el seu amic segueix amb vida, retingut per Moriarty en algun lloc de Londres. Però sense cap pista ni cap prova, ha d'agarrar-se a aquesta feble esperança, a pesar que tota la gent del seu voltant no veu en això més que un deliri paranoic. Però podrà demostrar Watson que té raó o es convertirà en l'objectiu d'una perillosa conspiració?

seu funcionament condiciona la nostra vida diària, la nostra manera d'entendre el món, d'entendre'ns a nosaltres mateixos i d'entendre als altres, aquest és el teu llibre.

la història de la ciència no pot ser artificialment separada d'altres parts de la història de les societats humanes on l'activitat científica s'inscriu. Tal idea forma part de la perspectiva social de la història de la ciència i de la medicina i compta amb una àmplia tradició d'investigacions centrades bàsicament a establir les connexions de l'evolució del pensament científic i del seu desenvolupament tècnic amb les necessitats econòmiques i socials i amb la cosmovisió pròpia de cada societat.

i maduresa de ND Stevenson des dels 19 als 27 anys. Amb una mescla de l'humor, vulnerabilitat i sentit comú que defineixen tant la seua personalitat com la seua obra creativa, Stevenson il·lustra els petits i grans moments de la seua vida, la seua eixida de l'armari, la seua història d'amor i el seu procés terapèutic cap a l'equilibri emocional, així com el seu creixement creatiu des de l'escola d'art fins al seu triomf professional com a finalista del Premi Nacional del Llibre dels Estats Units amb Nimona, que Astiberri publica simultàniament.

càncer. Totes elles van lluitar contra l'estigmatització de la malaltia i van decidir viure el càncer com una experiència transformadora a través de l'escriptura, la fotografia o la dansa. Van deixar un llegat artístic i vivencial del qual l'autora d'aquest còmic s'inspira i es nodreix en processar la seua pròpia malaltia.

“Abans del càncer, vivia per a ballar. Després del càncer, necessite ballar per a viure”, afirma la coreògrafa Anna Halprin; “Sabem que la reputació de la pròpia malaltia augmenta el sofriment de qui la pateix i necessitem eines que ens ajuden a acabar amb aquestes metàfores”, analitza l'escriptora Susan Sontag, mentre l'artista Hannah Wilke intenta per la seua part restaurar la dignitat en la malaltia, “transformant la victimització mèdica en art”.
Josune Urrutia Asua comparteix amb aquestes dones artistes el desig d'expandir la seua experiència i convertir-la en una cosa útil i substancial per als altres, i també en alguna cosa que li permeta descobrir la seua pròpia veu: en el seu cas, a través del dibuix.

intel·ligència i tendresa, les seues vinyetes han recollit les circumstàncies en les quals vam estar immersos tots: els qui ens vam veure, de la nit al dia, confinats en un tancament sense precedents; els treballadors dels sectors més diversos, afectats per la interrupció involuntària de la seua activitat; els ancians, transformats en el col·lectiu més vulnerable; els xiquets, vivint amb perplexitat i una certa fascinació la disponibilitat sobtada dels seus pares; els docents, obligats a adaptar-se a una nova manera de comunicar-se amb els seus alumnes; els professionals de l'hostaleria, la marxa dels negocis de la qual es va veure condicionada per restriccions canviants; i, molt especialment, els sanitaris, exposats sempre en el que es va anomenar la primera línia, arriscant la seua pròpia salut per a ajudar als qui havien perdut la seua, aprenent dia a dia en un escenari d'incertesa, aplaudits com a herois a l'inici i oblidats més tard, quan la por va anar remetent.
Neteja Copia el text

convertir en una successió de xicotetes finestres: les de la televisió, per on ens arribaven tsunamis de xifres aterridores; les de les videoconferències, que canalitzaven la nostra necessitat de socialització i canviaven la nostra manera de treballar, i les de les finestres, que transformaven les finques de davant en un immens conjunt de vinyetes. Durant aqueix confinament de la primavera de 2020, Cultura en Vena –fundació que acosta les arts als hospitals i comunitats rurals en risc de despoblació– va gestar un projecte al voltant del còmic, realitzant 19 encàrrecs a creadors perquè reflectiren les seues vivències a través de les vinyetes.

món de la malaltia mental. Amb els anys 70 arriben reformes en l'àmbit de la psiquiatria: el malalt ja no és un boig, sinó una persona que pateix, i els infermers es converteixen en alguna cosa més que els vigilants d'una presó. Però aqueix acostament més humà a la malaltia mental tardarà molts anys a assentar-se i encara queda un llarg camí per recórrer perquè milloren les condicions de vida dels malalts.

la reflexió no sols sobre la pandèmia i els seus efectes més immediats, sinó sobre totes les grans qüestions i problemàtiques que aquesta ha accelerat en tot el planeta, com la cura de les persones majors, la imminent crisi mediambiental, o el qüestionament de les llibertats individuals. A més, a partir de tardor de 2021 aquest projecte també es mostrarà en una exposició itinerant que viatjarà per hospitals i comunitats rurals, dins del programa Art Ambulatori de la fundació.

2020 que es troba una mica cansat per la successió de viatges i tallers que, any rere any, realitza de manera recurrent des de la publicació el 2007 del seu èxit creatiu María y yo, una novel·la gràfica en què explica la seva relació amb la filla, que té autisme. L'autor català sent que és el moment de prendre's almenys un mes sabàtic. No obstant, afligit d'un petit dolor, entra per la porta de l'hospital i acaben extirpant-li un tumor de quatre centímetres d'un cap que queda marcat per quaranta-cinc grapes “i un pèl a l'estil punk”, una mica com Makoki, un de els cèlebres personatges que Gallardo va cocrear com a dibuixant a finals dels anys 70.

porta per malnom el carreró del bebé amb bigot, té un perquè, i no sols queda revelat sinó que a més juga el seu xicotet paper en la trama, en el viu Camille al costat del seu pare, una xica jove més bonica que intel·ligent i que es troba en la recta final d'un embaràs del qual aquell que la va deixar encinta mai va voler saber res. Per desgràcia, Camille perd el bebé a donar a llum, i la que anava a ser la seua filla, la xicoteta Lydie no la sentirem plorar ni reir al llarg de la història, permeteu-me aquesta xicoteta llicència per als quals hàgeu llegit la història.

En l'època de grans canvis que va ser la transició de l'Edat mitjana a l'Edat Moderna, Descartes va dedicar tot la seua obstinació a buscar un coneixement precís, una forma perquè qualsevol persona poguera, mitjançant l'ús de la raó trobar, la veritat. Amb el seu mètode, Descartes va llegar al món les bases del coneixement modern. T'oferim una introducció a la seua filosofia ara en format pispa!
“La raó és la propietat millor repartida entre els homes, perquè cap reclama més quantitat d'ella, perquè tots creuen tindre la suficient”.

L'abisme de l'oblit per a recuperar al costat del periodista Rodrigo Terrasa la història real de Leoncio Badía –jove republicà obligat a treballar d'enterramorts–; de José Celda –afusellat i enterrat en una fossa comuna, exemple de les desenes de milers d'espanyols que van ser represaliats de manera salvatge pel règim franquista–; i de Pepica Cel·la –filla de José, que tenia 8 anys quan van matar al seu pare i, ja octogenària, espera poder recuperar per fi les seues restes per a restaurar la seua dignitat–.
Un esquinçador laberint que intenta desentranyar les misèries d'un país obsessionat amb menysprear la seua memòria.

Potser t'imagines gent cridant, pacients amarrats als llits o patint electroxocs. Maria també creia que era com en les pel·lícules. Per això, quan li van dir que passaria tres dies en la unitat de psiquiatria, es va espantar. Al final va estar ingressada més d'un mes. Durant la seua hospitalització es va aferrar a un llapis i un quadern de dibuix i va il·lustrar el seu dia a dia i el dels seus companys, la qual cosa va viure i com es va sentir. Va compartir històries, pipes, llàgrimes i somriures, mentre l'equip mèdic iniciava una carrera per a establir un diagnòstic clar i alliberar els llits. Maria ens endinsa en eixa unitat i ens relata l'experiència, des del primer dia d'ingrés fins a l'alta mèdica, amb una escriptura dinàmica i amb il·lustracions de traços simples que desprenen una gran força visual i expressiva. Ací trobaràs sofriment i bogeria i coneixeràs la força de l'humor i l'amistat.

que porta anys comptant obsessivament les calories de cada cosa que ingereix. Però quan la tragèdia truca a la seua porta, Val sentirà la necessitat de reavaluar les seues prioritats, la relació amb les seues amistats i fins i tot la percepció del seu propi cos.
Podrà algun dia ser feliç? El camí a recórrer potser l'allunya de la seua ciutat natal, però primer de tot haurà d'armar-se de valor per a demanar ajuda, després d'acceptar que, a vegades, les persones que més ens volen són les que més mal poden fer-nos.

, tant pel tema que tracta, l'autisme, com per la mirada delicada, sensible i divertida amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seua feliç relació amb la seua filla María. Una obra reveladora, sens dubte catàrtica, que suposa un pas avant en la dilatada trajectòria professional del creador català, amb la qual es va fer mereixedor del Premi Nacional de Còmic de Catalunya 2008.

El seu creador i autor és Shuho Sato. Eijiro Saito, és un estudiant de medicina japonès recentment llicenciat per la universitat més prestigiosa, la Eiroku. Ara li toca començar les pràctiques a l'hospital universitari, amb unes condicions laborals abusives i en un sistema sanitari, com és el japonès, que amb la seua corrupció, el seu joc d'influències i el seu anquilosat funcionament, suposaran un dur cop per a Saito, tot un idealista…

obsessiu compulsiu molt ben pensat. No s'excedeix en l'argot mèdic, es fa una lectura tremendament agradable i addictiva i planteja alguns recursos efectius, sense caure en el pretensiós. Obra altament recomanable.

funcionament del cervell fruit de la col·laboració entre els doctors en neurociència Hana Ros i Matteo Farinella, és també un exercici d'introspecció. Descriure i il·lustrar els mecanismes cerebrals (o qualsevol altra cosa) no és possible sinó des d'aqueixos propis mecanismes.

figura molt més coneguda en la cultura popular que qualsevol altre científic contemporani, en gran manera a causa de dos factors principals: la seua longeva lluita contra l'ELA que el va deixar prostrat en una cadira de rodes des de molt jove, i la seua labor de divulgació de les seues teories entre el públic generalista a través de llibres com el seu best seller Breu història del temps.

ens comptarà quins i com són les malalties dels personatges més famosos del món.

Què és la dismorfofobia? I la sindactilia? La acondroplasia? Sabies que hi ha una alteració que provoca que la pell se't torne escatosa com la d'un peix? O que existeix una malaltia que fa que tingues un excés de borrissol per tot el cos?

és un àlbum que sense cap dubte plena un buit pel recorregut del naixement, pràctica, diagnòstic, tractament i evolució de la medicina.
Al llarg de les latituds i durant molt de temps, les anècdotes esguiten la manera de comprendre i definir la medicina, des de la Prehistòria fins a l'Edat mitjana s'usava remeis sense base científica.

còmic? La resposta és sí i la millor mostra ens l'ofereix Alex Santaló en el seu còmic biogràfic, doncs al dibuixant li van detectar en la seua adolescència un tumor i un altre diferent 17 anys després...

titular-se com a metge i, en lloc d'exercir la seua professió, decideix emprendre un viatge per diversos països d'Amèrica del Sud i Centreamèrica, a la recerca d'alguna cosa que de sentit al seu incipient desig revolucionari. Com ell mateix escriu: sense saber exactament quina cerca, ni quin és el nord.

misèria. Aquest llibre no és un d'eixos”, adverteix la narradora d'Una entre moltes al seu lector; no obstant això, la seua història no pot ser més dura: entre els 10 i els 16 anys d'edat (és a dir, entre 1975 i 1981), l'autora, la identitat de la qual és un misteri, va ser víctima d'abusos sexuals per part de tres homes adults.

escriptora coneguda o una persona anònima, el que ens importa és l'esquizofrènia del seu protagonista. I això és el que centra les pretensions narratives de l'autora. La traïció del real és un viatge pel dolor de la ment, per tot allò que crea quan un ja no es pot fiar d'ella, i si hi ha alguna cosa que aconsegueix per damunt de qualsevol altra consideració és que descriu aqueixa situació per mitjà de Unica, sens dubte, però també per part d'Hans Bellmer, el seu company sentimental i alhora pintor i escultor.

trastorns mentals serveixen de fil conductor per a l'exploració dels codis del nové art. Les protagonistes d'aquestes històries pateixen de diferents trastorns sensorials que es veuen reflectits en una apropiació indeguda dels mecanismes tradicionals del còmic; així, els poders sinestèsics d'una investigadora li permeten desxifrar les onomatopeies que suren en l'espai de la pàgina, una jove pateix de claustrofòbia tancada en els límits d'una vinyeta o una estudiant en lletres, afligida d'afàsia, només comprén el llenguatge quan el veu escrit sobre algun suport.

antiavortament més estrictes del món i la interrupció de l'embaràs, tant voluntària com espontània, està penada duríssimament. De fet, la majoria de les dones condemnades són jutjades per homicidi agreujat, després d'haver patit complicacions obstètriques. Se'ls acusa d'haver matat al seu bebé i s'enfronten a penes de fins a quaranta anys de presó.

la vida assessorant autors de best sellers. Quan comença a tractar-se per a intentar curar-se de l'hepatitis C, la medicació no sols li deixa destrossat físicament, sinó que altera la seua personalitat. A més de que esclata a la mínima, no és capaç de callar-se ni una. Una mescla explosiva que amenaça amb deixar-li sense treball, sense parella i sense amics. Malgrat això, Nacho no està disposat a abandonar el tractament. Es curarà com siga. Encara que haja de morir per a aconseguir-ho.

s'ha trencat. L'origen del desastre ecològic es troba principalment en el nitrat, un superfertilizante que provoca la proliferació de les algues que generen toxicitat en les aigües i entorns naturals. A Bretanya, l'agricultura i ramaderia intensives expliquen aquest excedent de nitrogen; un problema que a Espanya, amb la seua pròpia idiosincràsia, té el seu terrible reflex en la Mar Menor, a Múrcia.

Amb la col·laboració d'ecologistes, agricultors i ramaders contraris a les pràctiques invasives de les multinacionals, i el treball gràfic del dibuixant Pierre van Hove, les demolidores conclusions de Léraud estan aconseguint influir en el necessari i inajornable debat sobre l'agricultura i la ramaderia intensives. Un còmic que ha sacsejat França amb més de 120.000 exemplars venuts i l'adaptació audiovisual dels quals com a documental de no ficció està en procés de producció.

hospitals psiquiàtrics dels anys 60 a França, basant-se en el testimoniatge de familiars i amics infermers en aquella època: establiments insalubres, mescla sense solta ni volta de tota mena de malalts, tractaments bàrbars…

L'autora conta la vida quotidiana en aquelles presons arcaiques i precàries, on conviuen mèdics i malalts, on es practica encara el electroshock, la lobotomia o la “cura de somni”… i on abusos i humiliacions són el pa de cada dia.

a tots els públics, on navegarem per temes tan interessants com la història de les vacunes, com es fabriquen, vacunació en altres països, estratègia 2020 de l'Organització Mundial de la Salut o reptes futurs. Instructiu, amé i divertit. Esment especial al capítol de dones en el món de la vacunología i a les genials il·lustracions de Ansola.

joventut del seu protagonista, i de la seua incapacitat per a empatitzar amb els altres, vista a través dels ulls d'un dels seus companys de classe. Derf Backderf (periodista de formació) descriu la personalitat desfasada de Dahmer, fascinada pels animals morts i mortificada per la seua atracció pels homes. Una obra fascinant i pertorbadora alhora.
El propi Dahmer va arribar a assegurar, abans de morir en la presó, que “aquest és el gran final d'una vida malgastada, i el resultat final és aclaparantment depriment... La història d'una vida patètica, malalta i miserable, res més”.

aventures i ciència ficció i que està protagonitzada per un científic amb síndrome de Down, una 'peculiaritat del personatge' amb què César, a més de fer-nos passar una estona entretinguda, vol remoure consciències i posar el seu granet de sorra per fer del món un lloc més just i inclusiu.

la seva mare, Camille, faci que ho sembli. La petita Lydie mor uns instants després de néixer, però passats uns dies el dolor i la pèrdua es transformen en crits de joia quan la seua mare anuncia que el nadó ha tornat. Els llençols i el bressol són buits, però per què anaven el seu pare i els seus veïns a contradir-lo?

l'experiència de la seua família quan li diagnostiquen a la seua mare un càncer de pulmó amb metàstasi a cervell; es tracta d'un testimoniatge autobiogràfic sobre els efectes pràctics i emocionals que la malaltia greu pot tindre en els pacients i en les seues famílies. Aquesta obra va ser publicada originalment en format web-còmic, guanyant l'any 2005 el Premi Eisner de la indústria del còmic en la seua categoria de Millor Còmic Digital, i posteriorment editada com a novel·la gràfica amb el títol Mom's Cancer per Abrams ComicArts.

nàufrag és rescatat enmig de la mar. L'embarcació que apareix davant ell es dirigeix, carregada d'animals i estranys tripulants, a una illa perduda, deshabitada i amagada al món.
Però eixe recòndit lloc roman estratègicament ocult per a guardar un secret: és el salvatge laboratori d'un funest científic àvid de coneixement. A esquena del món, el Doctor Moreau posa a prova el costat més sinistre de la naturalesa humana, sense sospitar que els seus plans puguen veure's prompte truncats.

el que ens pot passar a les criatures humanes i els afecta en diferents mesures, amb amaniment de doble ansietat, o amb una poca res més, o fins i tot sense amanir. I s'ajunten amb altres persones, s'escolten o no, hi ha riures i penes i canvia el color de les coses, es fiquen en embolics, es barallen amb les seues pors i se'ls posa el cor a tres mil.

«A la recerca del xiquet més llest» però, encara que ha preparat molts i molt saberuts temes, no esperava enfrontar-se a una matèria desconeguda: els peus. El protagonista trobarà en un llibre tot quant necessita saber sobre eixes extremitats inferiors: els tipus de peus, la seua anatomia i la funció que compleixen perquè puguem caminar i córrer, el número ossos que tenen, curiositats sobre les ungles o les petjades que deixem…“Tinc uns peus perfectes” és un llibre dins d'un altre llibre, amb una part de creació literària i una altra informativa, diferenciaren l'obra impresa pel color del paper. Els lectors acompanyaran a Melchor en el seu descobriment de tot quan necessita aprendre sobre els peus per a -amb els coneixements adquirits- presentar-se al concurs, arribant a la conclusió que a vegades l'immediat passa més desapercebut.

he parlat de la meua pròpia bogeria, de les veus i els sorolls que escolte al meu cap. De les coses que m'han passat i de com veig el món. Ho he intentat. L'honestedat és un camí fotut. La major part de les sèries, pel·lícules i novel·les que tracten el tema el fan des de l'estereotip i sempre m'han resultat aliens o grotescos. Jo volia parlar i no deixar de fer-ho fins a haver alliberat la vida del lloc en el qual es troba empresonada. No ha sigut fàcil. Els pinzells de Mario s'han anat trobant amb les meues paraules durant diversos anys i ara el relat per fi està imprés.