|
|
Infografia Universo Abierto
És important verificar la qualitat i la reputació d'una revista abans d'enviar un article per a la seva publicació. A banda de les característiques més comunes que solen presentar aquestes revistes, i que hem vist en l'apartat anterior, hi ha certes eines que ens poden ajudar a estar més segurs de que efectivament és una depredadora. Aquestes eines les hem dividit en tres apartats:
Llistes negres: són compilacions de publicacions acadèmiques que es consideren de baixa qualitat, fraudulentes o depredadores. Aquestes llistes solen ser creades per organitzacions o investigadors que busquen identificar revistes que no compleixen els estàndards ètics i acadèmics establerts. Estar en una llista negra pot afectar la reputació d'una revista i la seva credibilitat. Tot i això, hi ha que tindre en compte que aquestes llistes negres no estan exemptes de crítiques, i poden donar falsos positius.
Estrategia de publicació: una bona estratègia de publicació us ajuda a evitar les revistes depredadores. Les bases de dades més utilitzades al món acadèmic com WoS i SCOPUS, directoris, índex o repertoris com DOAJ, MIAR, ERIH Plus, COPE o Dialnet i el Segell de Qualitat FECYT, són eines útils per identificar revistes que compleixen tots els estàndards de qualitat editorial i el seu impacte científic ja que avaluen les revistes abans d'acceptar-les i les revisen periòdicament.
A més a més, podeu consultar també les "llistes blanques" que han aparegut com una alternativa a les llistes negres de revistes fraudulentes. Són un nou mètode adoptat per diverses organitzacions, per guiar institucions i investigadors a saber quines són les revistes més adequades per publicar. Per a ajudar en la decisió, es sol fer un anàlisi de qualitat, basant-se en una sèrie de criteris i validant la legitimitat de les publicacions acadèmiques.
Altres eines: Think Check and Submit, pot ajudar als investigadors a identificar revistes de confiança utilitzant una llista de verificació de preguntes que hauríem de ser capaços de respondre abans d'enviar un article a una revista i assegurar-nos així de que no és una depredadora. També podem consultar el Journal Evaluation Tool, de la Biblioteca de la Universidad Loyola Marymount, on es va dissenyar una matriu per avaluar la qualitat i fiabilitat de les revistres.
A continuació podeu trobar més informació sobre les "llistes negres" i "llistes blanques" esmentades.
Aquesta és una de les llistes més famoses a l'hora de detecar editorials i revistes depredadores. En la llista de Beall podem trobar possibles editorials depredadores, possibles revistes depredadores i les anomenades "vanity press" que s'expliquen posteriorment.
Aquest eina ha estat elaborada per la Biblioteca de Ciències de la Salut de la Universitat de València i en ella podeu trobar una recopilació de revistes de l’àrea de salut amb pràctiques editorials dubtoses o directament fraudulentes documentades. L’eina permet comprovar la presència o no de la revista en les principals bases de dades i recursos que garanteixen la qualitat i transparència de la publicació.
Aquesta es una llista d'editors i revistes depredadores per ajudar els investigadors i les organitzacions a identificar les publicacions que no tenen un procés de revisió per iguals fiable i que poden afectar negativament la reputació acadèmica.
La Cabells Blacklist és una base de dades que recull revistes acadèmiques potencialment depredadores. La gestiona l'empresa Cabells International i serveix per ajudar investigadors i institucions a identificar publicacions que poden no complir amb els estàndards ètics i de qualitat en la publicació científica. Les revistes incloses a la Blacklist han estat avaluades segons una sèrie de criteris, com ara la manca de revisió per parells real, pràctiques enganyoses o taxes de publicació ocultes. Cabells també té una Whitelist, que recull revistes acadèmiques que compleixen bones pràctiques editorials.
Recurs de subscripció: ► Cabells
És una organització sense ànim de lucre formada per investigadors que té per objectiu millorar la cultura de la investigació als països en vies de desenvolupament. Dins l'organització, el Predatory List Comittee (PLC) treballa elaborant una llista de potencials revistes depredadores actualitzada diàriament i estudiant les estratègies de les editorials fraudulentes.
Hi ha revistes que asseguren que estan indexades a DOAJ (inclouen el seu logotip) però en realitat no hi formen part. DOAJ ha elaborat una mena de "llista negra" que inclou aquestes revistes que, encara que estan publicades en obert, no estan recollides en el directori per no cumplir amb els estàndars de qualitat requerits.
Llista llançada per l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS) i gestionada pel Center of Scientometrics (CoS) a la Xina, per a alertar als investigadors sobre revistes que podrien tindre pràctiques poc ètiques. Aquesta llista inclou el motiu de l'advertència de cada revista.
L'eina ON Publicar, elaborada pel Servei de Biblioteques i Documentació, ofereix al personal investigador de la Universitat de València un panorama de les revistes de la seua àrea de coneixement, destacant els principals criteris que poden necessitar a l’hora de triar una revista per publicar. Aquests criteris varíen segons les àrees, però podem destacar: presència als JCR (quartil, posició de la revista en la categoria), política d’autoarxiu en accés obert, pagament de taxes APC i descomptes, etc. Cal identificar-se amb LDAP per consultar-la.
És una eina que ajuda als autors a decidir a quines revistes poden enviar els seus manuscrits de manera oportuna, tenint en compte l'oferta de números monogràfics o edicions temàtiques. Es posa a disposició un cercador de publicacions seriadas, informació detallada de les revistes, serveis d'alerta i notificacions de noves convocatòries o estadístiques. És gratuïta.
La llista blanca creada per Cabells International, anomenada ara Journalytics, ha inclòs unes 11.000 revistes i mostra als usuaris detalls de la revista, informació de contacte, mètriques i pautes d'enviament i revisió. No és gratuïta.
