|
|
|
|
La llengua xinesa és una subfamília que pertany a la varietat lingüística sino- tibetà-birmà, sent la seva versió moderna l'estàndard actual de les llengües sinítiques d'ús oficial a la Xina, Hong Kong i Taiwan. Reuneix més 1.4 milions de parlants a la Xina continental i és la llengua vehicular de la nombrosíssima diáspora, de milions de xinesos, per Àsia Oriental i la resta del Món. De les 56 minories ètniques xineses, totes tenen una llengua pròpia, tret dels Hui (回族) que són musulmans, i en total es comptabilitzen 23 sistemes d'escriptura. La família lingüística a la Xina es divideix en: la varietat Wu ( 吴语), Yue (粤语), Min (闽语), Xiang (湘语), Kejia (客家话) i Gan (赣语) i més controvertits i minoritaris: Jin (晋语), Hui (徽话) i Ping (平话); però la varietat del nord o pequinès, mal anomenat mandarí és la base del xinès estàndard oficial (pǔtōnghuà, 普通话).
El xinès modern és el fruit d'una renovació lingüística on una de les seves característiques va ser el procés de simplificació del seu sistema de caràcters (Hànzi, 汉字). Aquesta reforma dels caràcters (Jianti zhongwen, 简体中文)conviu en territori xinès i entre els seus parlants amb l'escriptura tradicional (Fantizì, 繁体字/Zhengtizì, 正体字). D'altra banda, el sistema de transcripció del xinès modern (Hanyu pinyin zìmu biao, 汉语拼音字母表) també coexisteix amb altres sistemes (Zhuyin fuhao, 注音符號/Bopomofo, ㄈㄢˊㄊㄧˇㄗˋ) en definitiva es converteixen en bones i diverses einesper aprendre xinès.
De gran rellevància pel desenvolupament cultural als països i cultures d'Àsia Oriental, la llengua xinesa va aportar la seva escriptura a tota la seva perifèria geogràfica: Corea, Japó i Vietnam i els va influir lingüísticament, gramaticalment i fonèticament; sent aquest un dels elements més importants de la sinització d'Àsia Oriental juntament amb la seva concepció política i social, artística i filosòfica. |
