|
|
|
|
Els Estudis moderns d'Àsia Oriental a Espanya són el resultat de l'interés pioner dels qui es van esforçar per desenvolupar investigacions científiques en espanyol sobre aquesta regió geogràfica en el segle XX. Arreplegant el llegat dels treballs de missioners espanyols dels segles XVI i XVII —en Sinologia, el pamplonés Martín de Rada Creuat (1533-1578), el de La Rioja Juan González de Mendoza (1545-1618), el consaburense Juan Cobo (1546- 1592) i el peñafielense Domingo Fernández de Navarrete (1618-1686); en Japonisme, el javierino Francisco Javier (1506-1552); i en coreanismo, el alcardeteño Gregorio de Gespes (1551-1611)—, a la fi del segle XIX, concretament en 1899, el catedràtic d'història Miguel Morayta i Sagrari, quatre mesos després de ser elegit diputat en Corts com a representant de València, va presentar el seu projecte per a la creació de les càtedres de llengües orientals: egipci antic, assiri i xinés. Encara que la proposta de llei va ser rebutjada en Corts un any després, l'article 1 d'aquesta proposta preveia l'"establiment en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid de tres càtedres; una per a llengua egípcia antiga, una altra per a assíria i una tercera per a xinés.” Marcela de Juan (1905-1981), Antonio Domínguez (1915-1991), Fernando Mateos (1920-2015), Iñaki Preciado (1941) i José Ramón Álvarez Méndez-Trelles -aquests últims en la dècada dels 70 i 80- van posar de manifest un interés acadèmic a la Xina que es va sumar al de la resta d'Àsia Oriental i va activar la seua consolidació acadèmica. En 1978, Pedro San Ginés iniciarà en la UGR formació universitària sinológica i en eixa època, naixeria un interés similar sobre el Japó a Madrid entorn de la figura de Kumamoto Yō sensei. En 1989, Sean Golden en la UAB crea el pioner i important Centre d'Estudis xinesos. Mariló Rodriguez de Alisal fundarà en 1991 l'Institut de Japonología. Un any més tard naixerà l'Associació d'Estudis Japonesos a Espanya (AEJE). En 1992, Taciana Fisac crea el Centre d'Estudis d'Àsia central en la UAM. En 1994 Consuelo Marco Martínez ensenya llengua xinesa en l'Institut d'Idiomes de la UCM. El seu compromís per la Sinologia des d'aquesta universitat aconseguirà que en 2016 es conforme el Àrea d'estudis d'Àsia Oriental, mentrestant, en 1995, Pablo Bustelo s'encarrega de l'Institut Complutense d'Àsia. En 1996 Dolors Folch instituiria l'Escola d'Estudis d'Àsia Oriental en la UPF. En 1999 Bryn Moody inaugura el Centre d'Estudis Orientals en la UA. En el 2000 es funda per professors de la UCM i de la UCLM el Centre d'Español d'Investigacions Coreanes (CEIC). I en 2001 es constitueix l'institut d'investigació/think tank, Real Instituo Elcano amb Àsia-Pacífic com una de les àrees de treball. A partir de la primera dècada del segle XXI, els Estudis d'Àsia Oriental a Espanya s'estendran per les principals universitats en una primera fase: UGR, UAB, UAM, UPF, UCM, UA, UV; i posteriorment es consolidarà en unes altres: UAH, USAL, UMA, US, UNIZAR, UPV, URJC, Raïm, ULPGC. En elles, s'oferiran estudis de Grau, Màsters, programes de Minor i Maior i títols propis distintivament amb especialització a la Xina i/o el Japó, destacant, pel seu caràcter precursor en estudis sobre Corea, el Grau en Estudis d'Àsia oriental menció Corea de la UMA dirigit per Antonio J. Doménech del Riu i Aurelia Martín Casares en 2011. En 2016 es crearà l'Associació d'Espanyola d'Estudis d'Àsia Oriental (AEEAO). Sota la presidència de Sara Rovira-Esteva (2016-2020), Mario Esteban (2020-2024) i actualment presidida per David Doncel (2024) tant per les seues activitats com pel seu compromís amb l'excel·lència —fomentant, estimulant i impulsant l'estudi i la investigació sobre Àsia Oriental en totes les seues variants— és una importantíssima referència en España, i especialment, a nivell internacional. |
