Skip to Main Content Imagen con enlace a nueva ventana
Biblioteca UV

Guia Estudis Àsia Oriental

El japonés és una llengua parlada principalment al Japó per més de 125 milions de persones. És una llengua única amb una estructura gramatical i un sistema d'escriptura que la diferencien de moltes altres llengües del món. A continuació, es detallen alguns dels aspectos més rellevants de l'idioma japonés:

Utilitza tres sistemes d'escriptura principals:

  1. Kanji: Caràcters xinesos que representen significats i poden tenir múltiples lectures segons el context.
  2. Hiragana: Un sil·labari utilitzat per paraules japoneses i terminacions gramaticals. Té 46 símbols bàsics.
  3. Katakana: Un altre sil·labari utilitzat principalment per paraules d'origen estranger, noms científics, i onomatopeies. També té 46 símbols bàsics.

Té moltes peculiaritats i característiques interessants que el fan un idioma fascinant per estudiar. Aquí tens algunes idees curioses:

  1. Onomatopeies: utilitza una gran quantitat d'onomatopeies per descriure sons, però també per expressar estats emocionals, i accions. Hi ha onomatopeies per gairebé  tot, des del so de la pluja fins a la sensació de dormir.
  2. Paraules intraduïbles: El japonès té moltes paraules que no tenen una traducció directa a altres idiomes. Per exemple, "tsundoku" (積ん読) es refereix a l'acte d'acumular llibres sense llegir-los.
  3. Variacions dialectals: Tot i que el japonés estàndard es basa en el dialecte de Tòquio, el Japó té molts dialectes regionals amb diferències significatives en la pronunciació, el vocabulari i la gramàtica.
  4. Keigo: l'art de la cortesia: El japonés té un sistema complex de parla honorífica anomenat "keigo" (敬語), que s'utilitza per mostrar respecte.
  5. Escriptura mixta: Els textos sovint combinen kanji, hiragana i katakana en una mateixa frase. Això pot semblar complicat per als aprenents, però ajuda a clarificar el significat i la funció de cada paraula dins de la frase.
  6. L'absència de gènere gramatical i nombre: El japonés no té gènere gramatical com el masculí o femení, i sovint no marca el nombre plural de les paraules.

Imatge: Suruga-chō (1856) de Hiroshige Andō

Licencia de Creative Commons
Este obra cuyo autor es Servei de Biblioteques i Documentació. Universitat de València está bajo una licencia de Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.