Els avantpassats dels còmics?
A l'Edat Mitjana trobem en la cultura cortesana els trobadors cantant històries, a vegades proveïts d’imatges.
Passant el temps albirem l’aparició de l’Auca (redolins, apariats) o “Al·leluies” en les zones castellanoparlants.
És un tipus de document artístic gràfic que arran d’un tema específic explica una història mitjançant vinyetes (24 o 48 imatges) i presentats en una única plana. El seu origen és divers, i despunta en tota la seua esplendor des del segle XVII als territoris de llengua catalana.
Al segle XIX, les auques perviuen en el seu estil costumista, descriptiu i mateix format (Santiago Rossinyol, de 1907, “Auca del senyor Esteve”). Tanmateix alhora influencien a les historietes gràfiques dels moviments de Vanguardia, que s'identifiquen amb aquesta manera d'expressió artística on el dibuix marca un estil dins de la literatura.
A poc a poc a les acaballes del segle XX i inici del XXI, el seu format antic perdura, romanent les seues empremtes amb l'explosió del grafisme quan apareixen les novel·les gràfiques.
Sense dubte l’auca ha deixat una petjada tant a nivell gràfic com a literari.